Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

'A propòsit de Triana i el seu pont', per Juan Bta. Codina Bas

08 d'agost de 2020 - 00: 40

El recent inaugurat Pont de Triana té una història que convé recordar. El riu Gorgos o de Xaló, deia Cavanilles, "... arribat a les planes orientals immediates a la Mediterrània corre sense fre i les inunda en les seves furioses avingudes, cobreix de llacor molts camps, d'altres més alts roba la terra vegetal, alguna vegada muda de llit, i llavors inutilitza els ponts, i talla per alguns dies la comunicació, de manera que ni els guanyats poden tornar a casa seva, ni els veïns sortir a conrear les seves hisendes. "

Fins 1550 no es van veure en la necessitat de construir un pont sobre el riu per passar-ho en època de barrancades. En 1861, amb anterioritat a l'enderrocament de les muralles, a causa de la presència de dos nuclis de població a la zona costanera, a la desembocadura del riu, en l'anomenat clot salat (vulgo gos salat) es construeix el pont de Triana per unir els dos nuclis; en un la població creixent de mariners i pescadors als quals es va afegir l'oficina del cable; en l'altre nucli al barri administratiu i comercial crescut al voltant de les oficines de la Duana amb els magatzems de pansa, les oficines de la Ajudantia de Marina i els agents consulars.

Algun mariner o pilot de marina que fes viatges a Sevilla, comparant el pont de Triana sobre el Guadalquivir va denominar a la part de la Duana, Sevilla (avui carrer Sevilla) ia la part marinera Triana (avui carrer Triana) i el pont, com a Sevilla, va passar a denominar-pont de Triana.

Aquesta ubicació de el pont de Triana estava a la fi de l'actual Av. Jaume I i situats al centre de l'av. Tenim a un costat del carrer de Triana i a l'altre la de Sevilla. I va ser en 1963 quan es va desviar el riu cap al sud, situant-se en la seva desembocadura actual.

Però entre 1861 i 1963 van passar moltes coses. A la banda de el pont de Triana (Avui av. Jaume I) hi havia un tenyidor i un lloc per picar la rosca de pi amb maces de fusta així com un pou amb aigua de mar per obtenir el tint. Aquest treball es realitzava per impedir que les xarxes es podrissin. En el període de veda les xarxes es rentaven amb aigua dolça perquè es desprengués la sal, s'assecaven estenent a el sol i després es recollien per tornar a fer servir en el seu moment.

La xarxa pateix molt deteriorament per l'ús de l'salnitre, les restes de peix, crancs ... embats de mar, arrossegament sobre els sòls fangosos o rocosos ... i el material de què estava feta era molt divers: els tresos d'espart; la corona, el caseret i la gola de cànem, els bandes de cotó, torsal o lli. Dues vegades a l'any es realitzava el tenyit, de vegades tres: Per a això es triturava rosca de pi (generalment a els xiquets feien aquest treball); en una caldera bullia unes dues hores i quan ja estava freda passaven aquest tint a una bassa on tiraven la xarxa.

Valentí Ros, m'indicava que els dos carrers (de Triana i la paral·lela de Loreto) són les més amples de Xàbia ja que en elles s'estenien les xarxes per assecar-se pel que necessitaven aquest espai. I hi havia les xarxes al costat o enfront de les cases dels mariners.

A la part de Sevilla es va instal·lar una fàbrica de gel pel que va ser alcalde de València en els primers moments de la guerra civil, Cano Coloma, que va veure la necessitat que tenien els pescadors de el gel per al peix i en aquests anys incipients (els anys 50 d'el passat segle) en què li població s'anava produint de neveres (de gel) l'anar i venir a la fàbrica de gel era una processó incessant per comprar una barra de gel, mitja o un quart de barra segons l'espai que la nevera tenia per a la barra. Els frigorífics encara no existien.

Però el pont va ser envellint fins que el 3 de gener de 1942, la corporació municipal va acordar prohibir el trànsit de tota classe pel pont de Triana i es va ordenar aixecar uns envans a cada entrada d'el pont, ja que a causa d'una recent riuada va haver un despreniment de part de l'obra i amenaçava ruïna. Un temps abans, entre els anys 1935-36 s'havia construït el pont que el substituiria.

El 2 i 3 d'octubre de 1957 es produeix l'Aigua que va danyar tot el llit i el pont de Triana va ser greument danyat i afectat.

El 6 d'abril de 1961 es va acordar expropiar terrenys a la partida Mezquida per dur a terme la desviació del riu Gorgos.

El 1963 es va desviar la llera a la seva situació actual i el 1966 es va acordar que el vell llit fora assecat i sanejat per a la seva integració en l'entramat urbà de Duanes.

En els últims anys el pont sobre el riu desviat donava mostres de deteriorament i no permetia el continu pas de la quantitat de vehicles així com dels excessos de càrrega el va passar s'havia limitat. Avui la nova estructura, inaugurada el 7 d'agost de 2020, d'un sol ull, s'alça amb el esperança de donar la comunicació, ara ja, a una zona més extensa de Xàbia.

Si l'anterior ho va ser per unir Triana amb Duanes, ara el que vol és salvar la llera del riu i unir aquesta zona amb l'Arenal i amb tota la zona que cap al Cap Prim i de la Nau, estén el terme de Xàbia.

Ara a esperar llarga vida.

Joan Baptista Codina Bas

Deixa un comentari

    28.004
    1.881
    7.785
    583
    Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.