Opinión Pepa Guardiola: “Marxa7N, jo vaig anar, jo continue”

La Marxa7N és ja un gran pas endavant en els drets de la dona i una pàgina exemplar en la Història del Feminisme que ha marcat dos fites significatives:

Pancartas contra la violencia de género

Una, pel superb èxit de participació al que ha contribuït la Marina Alta, en una macromanifestació que ha sigut conscienciadora i de denuncia, carregada amb la veu de les dones assassinades només en 2015 tres en la nostra comarca , amb els crits acusadors dels atemptats i maltractaments que es cometen dia a dia contra totes.

Macormanifestació espectacular i creativa, ambientada amb l’aportació d’intervencions plàstiques, amb obres d’art efímer, amb músiques, cançons, performance… que contribuïen a fer-nos més visibles i a facilitar que la societat desperte a les nostres reivindicacions i vaja assumint els canvis necessaris que reclamen els drets i la dignitat de les dones.

Dos, per la gran lliçó que ha donat el Moviment Feminista en els mètodes emprats per portar avant la laboriosa i complexa organització. Una organització exemplar des de l’inici, des del moment que la Coordinadora Feminista de València, a principis d’any, proposara realitzar una marxa contra les violències masclistes.

Al llarg dels mesos que ha durat la preparació, s’han teixit noves formes de treball col·lectiu, participatiu i democràtic, amb assemblees presencials, amb fluida comunicació i difusió utilitzant les xarxes del món tecnològic, amb debats per a centrar el motiu del 7N, amb l’aportació i intercanvi d’idees, propostes i cooperacions en els quefers necessaris per a dur-les a terme, amb el fet d’assumir voluntàriament responsabilitats, amb l’esforç, creativitat, dedicació, interés, i inclús algun esglai i neguit suportats, sense esperar més reconeixement que al final la Marxa del 7N fora el que ha sigut i serà: una immensa espenta en la consecució dels drets de la dona.

N’estic orgullosa i satisfeta d’haver anat, satisfacció i orgull compartit amb les dones i els homes que hi anàrem. Malauradament, no hem disposat ni de 24 hores de respir per complaure’ns amb l’èxit de la manifestació i descansar de l’esforç organitzatiu i participatiu. Al 7n pacifista l’han seguit un 8n i un 9n de tremenda violència masclista. De nou el terrorisme contra les dones ha tornat a matar, i s’ha acarnissat amb cinc atemptats cruels. Cinc persones assassinades per uns violents ineptes, incapaços de conviure com éssers socials madurs i viure les seues pròpies vides respectant les altres.

Podem sentir satisfacció pels resultats del 7n, però no podem relaxar-nos perquè el masclisme no es relaxa, atempta de continu contra nosaltres, ja siga de manera dramàtica assassinant-nos, o de manera subtil amb milers de denigracions quotidianes que potser ens passen inadvertides, però que promouen la desigualtat; com la provocadora anècdota del gegant cartell publicitari que s’exhibia en una de les façanes de la Plaça d’Espanya i que dibuixava un fons irritant en l’escenari on conclogueren els actes de la macromanifestació contra les violències masclistes.

Una de las pancartas en el Marxa 7N

S’ha acabat prompte el descans i l’esplaiar-nos, tornem a la faena de denuncia d’assassinats i maltractaments, de desvetllar les grans i les menudes implacables violències que ens coaccionen; reprenem la reivindicació dels nostres drets, d’educació per la igualtat, d’eradicar qualsevol discriminació, de defensa de la dignitat i es drets de les dones.

El “jovaig” s’ha transformat en “jocontinue”, perquè la Marxa7N no ha fet més que començar. Ara cal que s’acomplisquen totes les propostes plantejades, que es facen efectius tots i cada un dels acords aprovats pels ajuntaments, que la societat s’implique, que es canvien hàbits, conductes, comportaments, idees, actituds patriarcals… Que els partits polítics incloguen en els seus programes mesures per avancen ens els drets de la dona, i que se legisle, signe i aplique un Pacte d’Estat contra les violències de gènere i per la igualtat efectiva.

Urgent, el President del Govern ha de comparéixer com ho fa en altres ocasions que s’atempta contra la població. Cinc persones assassinades pels masclistes en dos dies és pur i dur terror.

Pepa Guardiola: escriptora y component de la Xarxa de Dones Marina Alta, Feminisme Comarcal.

Artículos Relacionados

Comentarios en "Opinión Pepa Guardiola: “Marxa7N, jo vaig anar, jo continue”"

1 Comentario

  1. Jose Luis Masutier:

    Mucha marcha en defensa de la mujer pero no he visto nada en contra de programas en donde se arrastran las mujeres (por llamarlas algo) por “conseguir” un “tronista” (mujeres, hombres y viceversa) o se aplaude la actuacion de un “niñato” que solo ve a la mujer como un “polvo” (gran hermano) EL RESPETO SE INSPIRA, NO SE IMPONE.

*

21.064
1.197

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.    Cerrar