Estem confinats i de vegades al mateix habitatge hi viuen grans i menors i d'aquesta convivència obligada cal treure'n profit. Com el govern ha dit, hi ha treballs i tasques essencials i un és parlar amb els grans. De vegades a la vivenda els grans s'aïllen o senten que destorben, però els hem de fer veure que són imprescindibles i importants, perquè de parlar amb ells en podem aprendre molt.
Els néts poden parlar amb els pares i els avis, però també els pares poden parlar amb els seus. Moltes vegades me'n penedeixo de no haver parlat amb els meus per preguntar-los pel seu passat i per les coses que sabien. Ells són un cúmul d'experiències i sabers que esperen comunicar als seus.
Quants dels que llegiu aquest text, coneixeu els segons cognoms dels avis? Aquest és un aspecte sobre què es pot parlar, el relatiu a la família. Obvan tindre linici de larbre genealògic familiar. Segur que quan ho pregunteu, sense fer-los més preguntes, us diran coses no només dels avis, sinó també dels oncles i cosins i altres parents.
Comencem ja per saber coses de la nostra família i si són del poble o de fora i si algun va haver d'emigrar en algun moment i en què van treballar al llarg de la seua vida.
Un altre aspecte sobre el qual parlar són les experiències que van adquirir a la seua feina oa la seua activitat i en relació amb això com es van formar i si van van tindre fàcil o difícil aprendre o que anècdotes recorden a la feina oa la seua vida, gracioses o de dificultats .
Hi ha vegades que entre les àvies i els avis s'estableix una confidencialitat amb els néts i les nétes què no s'estableix amb els fills. Hi ha una cosa que té la seua morbositat sense malícia, per als néts i nétes i és el de conèixer les cartes de nuvis i núvies dels avis i àvies així com les fotos antigues que ens porten a conèixer aspectes del passat. Com es divertien al carrer o quan plovia, quins jocs eren els més usuals. Les nétes agraden de veure les feines que feien les seues mares i les seues àvies a l'escola. També de vegades se'ls pot ensenyar a cosir a un i altre sexe o ensenyar a cuinar amb receptes casolanes.
La meua dona va ensenyar a planxar un fill que estava immers en la tasca de planxar els seus pantalons. Recordo que en el servei militar ens donaven, amb l'uniforme, un joc de cosir, amb didal inclòs, per si ens queia un botó de la camisa.
Cal escoltar les veus del passat que ens transmeten la gent gran. És usual quan en una reunió de família, l'avi vol explicar una cosa que se'l talli dient: ja tenim la història de l'avi o això són històries d'avis. Segur que les han explicat moltes vegades, però en aquell moment l'avi o l'àvia rememoren fets o coses de la seua joventut i cal agrair-los que es mostrin partícips de la conversa. La vida d'un gran té un cúmul de sabers que cal conèixer i per això la conversa és l'element primordial que ens ajudarà a suportar el tancament.
Els més grans necessitem explicar les nostres vivències i passar el testimoni als que ens succeeixen. És una necessitat parlar i connectar. Però els grans també han de parlar amb els seus amics i si aquests estan confinats, ho poden fer amb els mòbils i en aquest apartat els néts que saben molt, els han d'ensenyar a treure profit d'aquests artefactes. Els meus néts m'han ensenyat a veure una pel·lícula que ja es va emetre o com enviar un missatge o com escriure amb emoticones sol.
Una tasca d'aquesta experiència en què estem confinats podria ser elaborar arbres genealògics familiars i reconstruir les històries de les nostres famílies. Us imagineu una enciclopèdia genealògica de Xàbia amb apuntaments de les famílies? Crec que seria una tasca transcendent per deixar al Arxiu municipal i poder redescobrir d'aquí a 100 anys, les nostres experiències d'hui.
Us animo a desenvolupar aquestes activitats o altres, però no oblideu que els grans necessiten els joves.
Joan Bta. Codina Bas
Sr. Codina, Joan per als amics, encara que tard, acabo de llegir aquest article i, com sempre, ho aplaudeixo. El que sento és que no puc parlar directament amb els meus fills o amb els meus néts, però sí per telèfon, cosa que agraeixo molt. I, de moment, almenys, no m'han tallat dient que són coses d'avis. És més, els solen agradar les coses que els explico, encara que, per la distància que ens separa, els vegi poc.
Gràcies pels teus bonics records i no deixis de transmetre'ls.