Crec que em va inspirar Antonio Machado pel meu Xàbia estimada com si fos una ruptura. Al cor hi havia l'espina d'una passió. Vaig aconseguir arrancar-me-la un dia: ja no sento el cor. És una manera d'explicar el buit i el patiment que em causa absentar-me de Xàbia com si fos una ruptura amorosa.
Els dubtes em turmenten, viure i pensar-hi és un somni, però encara és millor despertar abraçant Xàbia. La meua vida en aquesta preciosa vila és una il·lusió, una passió. És un viure en constant inquietud buscant la felicitat, la llum, la pau, esperant que bufi l'aire de la dolça brisa que m'envia des de la seua Badia perquè reflotin els batecs del meu cor, que necessita l'alè de les espelmes marineres que enarboren la dolçor amb què s'alimenta el meu esperit.
Les meues hores i dies d'instància són segons o minuts, mentre l'espera es converteix en segles quan sóc lluny. Encara no sé per què. Ho ignoro. Un dia espero esbrinar-ho abans que em sorprengui la mort. Sempre que la visito penso com em regala molt i poc que jo li dono a canvi, encara que m'interesso per oferir-li el millor de mi. I visc amb l'esperança que l'Altíssim em reveli els secrets pels quals va col·locar -quan va crear la Terra-, què va ser el que el va motivar per deixar caure aquesta preciosa joia sota les albors destacades que mostra la seua encantadora
Natura. (Misteris espirituals que s'escapen al pensament humà).
Si ara no puc entendre per què la va dotar de tantes belleses juntes, visc amb l'esperança que m'ho expliqui amb un bufa diví perquè des del cel seguix enamorat, i el meu esperit rebi la recompensa de gaudir-ne a la mansió gloriosa. I li explicaré que, seguiré enviant-li raigs celestials perquè Xàbia visqui enamorant els seus habitants, els visitants i tots els que tinguin la fortuna de conèixer-la. Potser la poca traça de la meua mollera vetusta, ja buida i buida consisteixi a aspirar a viure estimant-la sense mesura per gaudir-la mentre la salut m'acompanyi per viure al seu costat durant molts anys. El seu magisteri per a mi és una font d'inspiració que aglutina i aguditza no només l'enginy i l'intel·lecte, sinó que activa les meues vetustes cèl·lules neuronals per prodigar lloances sobre les seues belleses i satisfer l'esperit amb emotives sensacions emocionals com les incomparables albes i les capvespres (orto i ocàs), el microclima, el mar, la muntanya i aquest conjunt de meravelles que conformen l'espectacular lluminositat mediterrània d'aquesta incomparable vila alacantina.
Ara que ja s'acaba la temporada estiuenca i em toca marxar per una temporada -que espero que siga breu-, no ho dubtin, tinc gravat al meu cor la solitud de la meua estimada Xàbia.
Juan Legaz Palomares.
Wunderschön geschrieben. Xàbia ist auch mein Lieblingsort.