Paraules alacantines que fins i tot s'han estès a altres parts del país. Vet aquí una llista amb una desena de paraules més usades i el seu significat:
- Achavo: un clàssic del vocabulari alacantí. Es tracta d'una interjecció que es podria traduir per “vaja” o “doncas vaja”. Normalment per emfatitzar una cosa que resulta sorprenent. Exemple: “Acabo la calor que fa”.
- Xopar: Terme que també s'utilitza a València com a sinònim de mullar-se o amarar-se. “Ens hem xopat, ens hem xop”.
- Espolsar: Aquest terme d'ús comú a la província (i altres parts de la Comunitat Valenciana) sí que figura a la RAE. Vol dir “expressió d'enuig” o “bufido” en relació amb l'animal que bufa. A Alacant, la segona accepció s'estén a persones.
- Matí: Paraula pejorativa, que en alacantí vol dir “nen pesat”, i, encara que s'usa també per designar tot aquell que actua o es comporta de manera immadura o molesta.
- Menfotisme: Més que un terme és un concepte associat a la idiosincràsia d'Alacant. Bàsicament qualifica l'actitud d'una persona a qui tant li fa tot, i que té tendència a no fer res, malgrat els greuges o les reivindicacions justes. Prové del valencià m'en fot/ m'és indiferent.
- Primavera: Vol dir “miga”. A Alacant ciutat la coca típica és la de molletes, un tipus de pastís que utilitza una base fina i cruixent a la qual se li afegeix per sobre una altra capa de massa en forma de molles (les molles), més denses i toves.
- Pardal: En valencià, ocell. L'ús que es fa a Alacant és despectiu i sol fer referència a una persona ingènua que pot ser enganyada amb facilitat. L'equivalent en castellà és “pardillo”.
- Potrós: Un exemple clar d'ús del llenguatge que té poc a veure amb la qual se'n presumeix l'accepció original. En castellà “van tindre potra” és van tindre sort; a Alacant “estar potrós” és estar insuportable, cosa que se sol aplicar a xiquets inquiets o que causen molts problemes.
- Tardeig: No és una paraula exclusiva d'Alacant, però va començar a agafar força fa una dècada amb el boom de l'oci al centre durant els caps de setmana, fins al punt que el mateix Ajunt va encunyar (breument) el terme en les seues campanyes de promoció. Consisteix a eixir de copes en el període que va des de la sobretaula fins a la nit.
- Sanguango. Prové del castellà “zanguango”: persona, generalment corpulenta, que es comporta de manera maldestre. A Alacant (i en altres punts de la Comunitat Valenciana) un “sanguango” és algú que no aconseguix assolir l'èxit a la vida o una persona sense ofici ni benefici.
- Vamoraver. Més que una paraula, és un exemple d'un fenomen que es dóna a Alacant: el rotacisme. Bàsicament consisteix a ajuntar les paraules i canviar les esses per les erres quan un dels termes acaba amb la lletra S i la següent comença per una vocal o una H. “Vamoraver” és un exemple molt comú (i molt usat), però es pot aplicar a moltes altres expressions com “larhoguerar”, per exemple.
Finalment, aquesta llista no estaria completa sense una expressió que fa referència a la mesura de temps que es fa servir exclusivament a Alacant capital, i que divideix l'any en dos períodes clarament diferenciats: “Medi Fogueres”, en referència a tot allò que precedeix a la festa gran de la setmana del 24 de juny, i “en passar Hogueras”, com a punt de referència per a tot el que ve després.
Joan Legaz Palomares.