Els aniversaris dels xiquets miren sempre cap endavant. Són sumatoris, optimistes, acumulatius. Són creixement. Els aniversaris dels nostres avis miren cap enrere. Són nostàlgics, reflexius, serens. Són un resum que es perllonga en el temps.
Però entre mitjanes, en la maduresa, els aniversaris miren cap endavant i cap enrere. Tenim prou recorregut com per revisar-ho amb orgull i suficient vida com per projectar-nos cap a tots els futurs possibles. Estem vius entre dos temps, i això és apassionant.
Hui es compleixen 40 anys d'Ajunts democràtics. Quatre dècades en què el poder ha canviat, lentament, de la verticalitat del blanc i negre a una concepció horitzontal, de veïns i veïnes iguals, de portes obertes, de canviar imposició per acords i l'egoisme pel bé comú.
L'avanç és extraordinari però ni ha estat fàcil ni està completat. Junts, hem millorat aquest país, encara que hi hagi hagut ombres que no podem oblidar: alguns errors i algunes desviacions que no invaliden l'obra en el seu conjunt, però que ens obliguen a no donar-nos encara per satisfets. En aquesta nova fase de maduresa democràtica encara queda marge de millora.
Els ajunts, a més, han estat la institució més propera a la ciutadania i els primers responsables de les nostres condicions de vida quotidiana. Lluny del soroll dels grans titulars, ha estat en els consistoris locals on les persones han trobat resposta a les seues necessitats més immediates: la llum del nostre carrer, una ajuda per a algú necessitat, una urgència que no podia esperar a dilluns, un model de poble habitable en el qual tots tinguerasim cabuda i on la diversitat i la llibertat fossin sempre un valor lliure de recels.
A Xàbia, on tinc l'honor de ser alcalde, aquests quaranta anys han vist passar desenes d'homes i dones al servei del poble. Sota sigles i ideologies diferents, amb projectes de vegades antagònics, però sempre amb alguna cosa en comú que hem de valorar: el desig de fer prosperar la col·lectivitat i el profund respecte pel que representa la Institució local. Enric Bas, Juan Moragues, Jaume Sapena y Eduardo Monfort, són persones a qui devem -igual que als seus equips- els avenços d'aquest temps i el fet que Xàbia siga una comunitat harmònica i que reconeix i respecta les seues arrels. Com ho devem als centenars de funcionaris i funcionàries que han donat el millor de si mateixos perquè el Ajunt funcionés.
Des dels vacil·lants passos del principi (on tot era nou, estimulant i incert) a la consolidació que coneixem hui (on els nostres problemes són d'una altra índole). Per a mi haver tingut la confiança dels meus veïns i veïnes per formar part d'aquesta història d'esforç és una cosa extraordinària i que agrairé sempre. I tampoc puc oblidar ara a les persones que m'acompanyen des 2011 i que han fet possible cada èxit. Un grup de bona gent entregada, generosa i de fiar. Un equip.
De vegades quaranta anys semblen la vida sencera. Una eternitat que no pot ser posada en risc ni s'alterarà mai. Sòlida i atemporal com el Montgó. Però la història ens ensenya que no és així. Que els avenços costen molt d'aconseguir, però es poden esfumar de cop. Per això hui, quan augmenten els populismes de nou encuny (però són tan vells), cal fer-se fort en les nostres conviccions democràtiques. Per això hui hem de defensar amb força cada pas donat fins aquí en matèria de drets i llibertats i hem d'establir un gran pacte, més enllà de les sigles, per tancar les portes a qualsevol volta a l'passat. Sobretot si això implica tornar a una tristesa que ja havíem superat.
Al contrari, benvolguts amics i amigues, els aniversaris són per celebrar-los. I nosaltres tenim tots els motius per fer-ho amb alegria, plens de convicció, envoltats de la nostra gent, i sobretot, al poble que volem. En un lloc que hui és un exemple de bon fer i bones notícies a la Comunitat Valenciana.
Com que alcalde de Xàbia, Us desitjo un feliç aniversari de Auyuntamientos democràtics.
Jose F.Chulvi Espanyol
Alcalde de Xàbia
