Moros i Cristians a Xàbia: La seua història, filaes, vídeos i fotos

Les festes de Moros i Cristians a Xàbia se celebren des del 1978, en comparació amb altres festes podríem dir que es tracta d'una tradició jove encara que no per això amb menys història que d'altres. La celebració de les festes de Moros i Cristians a Xàbia se celebren al mes de juliol, normalment el tercer cap de setmana, i el seu patró és Sant Jaume.

Història

Aquesta festa compta amb una curiosa història tant en la seua creació, en 1978, com en la seua evolució. En paraules d'un dels seus fundadors, José Cardona (El Rull), l'inici va ser per motiu d'observar que en altres llocs es desenvolupava aquesta festa, "Paco Ferrer, Pepe Such, Juanjo Rodríguez i José Cardona, un servidor, vam van tindre la idea de promoure a Xàbia la Festa de Moros".

Llavors naixia la primera Filà Mora de Xàbia, la Filà Jalufos. La primera i única filà que desfilava per primera vegada, en 1978, pels carrers de Xàbia. Tres mesos després de crear la Filà van decidir desfilar en la cavalcada de les festes patronals del port. La novetat d'una Filà Mora en aquest acte va captivar a tots els espectadors. Un any després, en 1979, van decidir desfilar a les festes de Sant Joan, el que va causar gran expectació a tot el públic.

Ja el 1980, la Comissió de Festes del barri del Frechinal va convidar a la Filà Jalufos a desfilar en els seus carrosses. Com els festers de Fogueres no els van deixar desfilar a les seues festes per la lentitud de la seua marxa i per restar protagonisme als festers, els Jalufos van decidir traslladar les desfilades a les festes patronals de Duanes de la Mar. Aquest mateix any es va crear la Filà Cristiana Trabuquers. Amb dos filaes es complia tradicionalment la Festa de Moros i Cristians. En 1981 alguns festers de Duanes s'oposen que desfilin en els seus cavalcades perquè una festa pagana pot treure protagonisme a una cristiana. A partir d'aquí, comença a créixer la festa i cada any hi ha creació de noves filaes.

noves filaes

En 1982 es crea la Filà Mora Almoradins i l'alcalde del moment, Enrique Bas Espinós, Els va aconsellar que busquessin una altra data per celebrar la seua festa. A més els va proposar subvencionar-si realitzaven la festa al mes de juliol per la festivitat de Sant Jaume per tal de promoure la festa en relació al turisme. En 1983 es preparen les festes i es funda una altra filà cristiana ballesters. Al juliol d'aquest any ja es desfila amb dos filaes mores i dues cristianes creant una gran expectació entre els turistes. També es legalitzen les festes de Moros i Cristians amb estatuts davant el govern civil d'Alacant i presenten com a Junta Central de Festes de Moros i Cristians de Xàbia. El primer president de la Junta gestora va ser José Such Martínez i el secretari, Jaime Martín Villalba Medina.

L'any 1985 va desfilar en les festes una Filà Mora anomenada tuaregs formada per alguns membres de la Comissió de Festes de les Fogueres del sector Frechinal però aquest mateix any va desaparèixer. A l'any següent, 1986, Vicente Montaner deixa la Filà Almoradins per formar la Filà Mora Negres que va desaparèixer l'any 1991. Seguint en el 1986 es funden diverses filaes: La Filà Mora Baharis (Que vol dir mariners), la Filà Mora de dones anomenada Xabiquies que desapreció l'any següent, i la d'un grup de joves, fills gairebé tots de membres d'altres filaes, la Filà Mora Almoriscos.

L'any 1995 també es produeixen alguns canvis en les filaes, José Vicente Castell deixa la Filà Ballesters per formar la Filà Cristiana Els Castellers que desapareixeria en 1999. D'altra banda, Vicente Terol i José Cardona abandonen la Filà Jalufos per formar junt amb altres ex membres d'aquesta Filà, la Filà Al-Tarik 's.

L'any 1998 desfilen per primera vegada una Filà Cristiana composta per quintos i quintes de les festes de Sant Joan anomenada Pirates de Sant Jaume i Sant Joan. L'any 2000 es creen tres filaes, les cristianes Contrabandistes de Xàbia i Almogàvers i la Filà Schaitans del bàndol moro. L'any 2003 les festes de Moros i Cristians van celebrar el seu 25 aniversari, cal destacar que aquest any la capitania li corresponia a la Filà Contrabandistes de Xàbia però li van cedir l'honor a la Filà Jalufos per ser els pioners d'aquesta festa i ser la primera filà que es va crear a Xàbia. En aquest any, els fundadors van treure van presentar un gran boato de capitania.

Filaes desaparegudes

Des dels inicis de les festes, la incorporació de les filaes ha estat el que ha portat aquestes festes a engrandir-se. Durant aquests anys, una desena de filaes han format part d'aquesta història i per motius diferents, no ha estat possible la seua permanència.

• Filà Tuaregs: Única participació l'any 1985. Formada per la Comissió de Fogueres del Freginal i creada per Ximo Fornés.
• Filà Els Negres: Va estar activa durant cinc anys, del 1986 al 1991. Aquesta Filà es forma amb membres de la Filà Almoradins arribant a ser Capitania el 1989 i sent Vicente Montaner (integrant de la Filà), president de Junta de Festes el 1990.
Fila Els Negres a la desfilada de gala de 1987
• Filà Xabiquies: Primera Filà formada només per dones però que només va estar activa del 1986 al 1987.
• Filà Les Negres Cristians: Aquesta Filà va entrar a les festes el 1989 com a conseqüència de la Capitania dels Negres. Només va perdurar un any, dissolent-se la filà el 1990.
• Filà Les Marineres: La seua participació a les festes va ser de 1990 a 1992 i va estar formada per la Capitania dels Trabuquers.
• Filà Castellers: Composta per integrants de Trabuquers, va participar a les festes de 1995 a 1998.
• Filà Almogàvers: Aquesta filà va ser creada per la Junta Central de Festes amb l'objectiu d'ampliar el bàndol cristià. Per això, i igual que es va realitzar amb Pirates, es contacta amb la Quintà del 2000 perquè en formin part. Només s'aconseguix que desfilin un any (del 2000 al 2001).
• Filà Cristians dels Tossals: Aquesta Filà va romandre durant sis anys al bàndol de la creu; del 2005 al 2011. El seu darrer any va treure abanderada, encara que finalment la filà es va perdre.
• Filà Bandolers: del 2006 al 2008, les festes de Moros i Cristians van comptar amb aquesta nova filà.
• Filà Cristians Vells: Aquesta Filà va venir per quedar-s'hi. Antics components de la Filà Trabuquers van formar aquesta nova esquadra el 2007 donant continuïtat a les festes. El 2011 no van desfilar, però el 2012 van tornar a la festa amb abanderada encara que posteriorment no va seguir.
Filà Cristians Vells a la desfilada de gala de 2012
• Filà Jalufos: La tristesa per la dissolució d'aquesta filà arriba el 2022. La Filà Jalufos va ser la fundadora de les festes, la primera filà que el 1978 va arrancar amb aquest gran esdeveniment i va durar més de 40 anys. La fi de la mare d'aquestes festes es va posar després de l'aturada de la pandèmia. La manca de participants per seguir al capdavant va fer que aquesta icònica filà desaparegués.

Incorporació de les abanderades

L'any 1997 també va provocar un canvi en les festes de Moros i Cristians, s'incorporen les figures de les abanderades mora i cristiana, càrrec que van ostentar aquest any Ana Parrilla Carrasco (mora) i Sara Junquera Rodríguez (cristiana).

Primeres abanderades de les Festes: Ana Parrilla i Sara Junquera

La creació d'aquesta figura, la de Banderera, es va incorporar sent president de la Junta Central, Emilio Bañuls, que va voler aportar un element més a les festes que actués com a reina de les festes. La Abanderada és la primera figura que apareix en l'Entrada o desfilada de Gala amb motiu d'anunciar l'arribada de les seues tropes i en les festes són partícips en tots els actes actuant com a acompanyants dels capitans.

1997: Ana Parrilla (mora) i Sara Jonquera (cristiana)
1998: Vanesa Mata (mora) i Cristina Catalá (cristiana)
1999: Montse Caballero (mora) i Mari García (cristiana)
2000: Ana Garreta (mora) i Yolanda Ortiz (cristiana)
2001: Mª Carmen Savall (mora) i Lourdes Tachó (cristiana)
2002: Diana Ortega (mora) i Mª Àngels Mata (cristiana)
2003: Mercedes Olmos (mora) i Mª José Sart (cristiana)
2004: María Ángeles Bataller (mora) i Paula Mínguez (cristiana)
2005: Patricia Peiró (mora) i Maribel Sivera (cristiana)
2006: Idoia Bengoa (mora) i Marí Sòria (cristiana)
2007: Miriam Monfort (Mora) i Maria Cardona (cristiana)
2008: Josefa Catalá (mora) i Gema Catalá (cristiana)
2009: Mónica Leal (mora) i Sandra Juan (cristiana)
2010: Ester Major (mora) i Victoria Devesa (cristiana)
2011: mar Asenjo (Mora) i Elisa Buigues (cristiana)
2012: Lucía Andrés i Maria Serrat (cristiana)
2013: Andrea Rodríguez (mora) i Natalia García (cristiana)
2014: Pilar Sig (mora) i Ana Segarra (cristiana)
2015: Noelia Vives (mora) i Beatriz Díaz (cristiana)
2016: mar García (Mora) i Carmen Torres (Cristiana)
2017: Raquel Violero (mora) i Loreto García (cristiana)
2018: Paula Andrés (mora) i Maria Buigues (Cristiana)
2019: Lorena Ros (mora) i Laura Torres (cristiana)
2020-2022: Lucía Llidó (mora) i Carla Llidó (cristiana)-a causa del COVID-19 es van ajornar les festes dos anys (no es van celebrar el 2020 ni 2021) i van ostentar el càrrec el 2022.
2023: Indira Rosa Cardona (mora) i Natalia Moya (cristiana).

Presidents de les festes

Des del període fundacional fins al present any, moltes han estat les persones que han ocupat el càrrec de president de les Festes de Moros i Cristians de Xàbia.

Des de 1978 fins a 1980, la primera filà, la Filà Jalufos, fundadora de les festes, es regia sense president; a partir d'aquest any ja es va incorporar el càrrec per acord de les filaes existents.

1981-1983 José Cardona Bisquert
1983 José Such Martínez (Junta Gestora, legalització de la Junta Central)
1984-1986 José Cardona Bisquert
1987-1988 José F. González Ferrer
1989 José Cardona Bisquert
1990 José Romaní Mestre
1991 Vicente Montaner Sala
1992-1993 Florencio Mata Crespo
1994-1995 Joaquín Moll Bas
1996-1997 Emilio Bañuls Raboso
1998-1999 Antonio Hernández Herrero
2000-2001 Vicente Montaner Mata
2002-2003 Jaume Ortuño Devesa
2004-2005 Joan Benlloch Torres
2006-2008 Jorge Ibeid Sider
2009 Florenci Mata Serrat
2010-2011 Francisco J. Moya García
2012 Juan Luis Buigues Català
2013-2016 Juan Vicente Álvarez Catalá
2017-2018 Fernando Piles Almela
2019-2022 Rubén Femenia Mulet
2023-actualitat Abel Moll

nous actes

Mig Any de Festes

Al febrer de 1996 es promouen les primeres festes de l' "Mig Any", Festa que se celebra amb un sopar de gala per recordar els actes esdevinguts i nous projectes de vista a juliol així com lliurar premis i distincions.

Ofrena pel centre històric

El 2003 s'inicia un nou acte fent visible la festa de Moros i Cristians en un altre centre urbà de la localitat, concretament, al centre històric. Els components de cada filà, així com els càrrecs, es traslladen a aquest punt de Xàbia per a realitzar una cercavila pels carrers de la vila i finalitzant el recorregut al carrer Sant Jaume, patró de les festes i visitant la fornícula del sant a què ofereixen un ram de flors.

Filaes que componen les Festes de Moros i Cristians

Actualment, a 2021 són 12 les filaes que componen els bàndols moro i cristià, un nombre que ha crescut notablement en els últims anys des que l'any 1997 s'incorporés la dona a una festa en la qual fins al moment no tenia representació.

Filaes mores

Almoradins
Almoriscos
A el-Tarik 's
Schaitans
Filà Baharis
Xibia

Filaes cristianes

Trabuquers
ballesters
Contrabandistes de Xàbia
Pirates de Sant Jaume
Faciners
Bandolers

Designació de capitanies, capitans i bandereres

Cada any hi ha dues abanderades, una mora i una altra cristiana, que són rotatives i se succeeixen de filà en filà. L'elecció d'abanderada és de caràcter privat, sent la pròpia filà qui tria a la noia.

A més, hi ha una filà capitana a la qual se li assigna per ordre també rotatiu altern entre bàndol moro i cristià.

Els capitans són les figures protagonistes de la festa, sempre acompanyats pels seus abanderades, i són els que llueixen a la part alta de les carrosses en la desfilada.

En els més de 30 anys d'història d'aquestes consolidades festes, molts han estat els que han ostentat, sol o acompanyats d'una dona, el càrrec de capità o capitana, com a màxim representants de la Filà a la qual li ha tocat la capitania, i així, presentar, un fabulós boato, en la desfilada de gala de l'últim dia de festes.

Els capitans, Fins a dia d'hui, i que formen part de la història de les festes són:

1991: Francisco Carmelo Cholbi Serrat i Rosa Maria Segarra (Filà Almoradins)
1992: Florencio Mata (Filà Ballesters)
1993: Patrick Gali (Filà Almoriscos)
1994: Eduardo Climent (Filà Baharis)
1995: Rafael Olmios Alvarez i Ana María Álvarez Àngel (Filà Jalufos)
1996: Filà Trabuquers
1997: Gabriel Asenjo Mateu i Paqui Cardona Ferrer (Filà Almoradins)
1998: Matías Soria Moreno i Maria Rosa Tent Bequio (Filà Ballesters)
1999: José Oliver Murgui i María Ángeles Roca Domenech (Filà Almoriscos)
2000: Esteban Iglesias Herrera y Kiersten Niedernolte (Filà Baharis)
2001: Juan Ferrús i Donya Encarna Pérez (Filà Al-Tarik 's)
2002: Manuel Espasa Vives (Filà Pirates de Sant Jaume)
2003: Rafael Olmos Álvarez i Ana Álvarez Àngel (Filà Jalufos)
2004: Ana Silva Bolufer (Filà Schaitans)
2005: Manuel Molla Cardona i Adelina Gavilá Ortolá (Filà Trabuquers)
2006: Julián Meneses Sapena i Esther García Fernández (Filà Contrabandistes de Xàbia)
2007: Joaquín Fornes Serrat i Paqui Catalá Femenia (Filà Almoradins)
2008: Pedro Cholbi Segarra i Maria llum Espasa Segarra (Filà Ballesters)
2009: Antonio Álvarez Sola (Filà Schaitans)
2010: Joaquín Garreta Ribes i Maria Francisca Mata Buigues (Filà Baharis)
2011: Ramon Ferrer Santacreu i Maria Cholbi Segarra (Filà Al-Tarik 's)
2012: Cristina Ramos Asenjo (Filà Pirates de Sant Jaume)
2013: Pedro Buigues Morató i Jana Cortés Cardona (Filà Almoriscos)
2014: César Rodríguez (Filà Contrabandistes de Xàbia)
2015: Mónica Leal Gómez (Filà Xibia)
2016: María Fernández Llobell i José Manuel García Barragan (Filà Faciners)
2017: Jesús de la Rotxa Suanzes (Filà Jalufos)
2018: Fernando Piles Almela i Virginia Castellà Ruano (Filà Trabuquers)
2019: Emilio Bañuls Raboso (Filà Almoradins)
2020-2022: A causa de suspensió de festes per la COVID-19, els capitans de 2020 i alhora el 2021, Florencio Mata i Mª Rosa Catalá (Filà Ballesters), van passar a complir el seu càrrec el 2022.
2023: Vicente Montaner i Merche Llidó (Filà Almoriscos).

En la celebració del Mig Any, Que té lloc al mes de febrer, es presenten oficialment els capitans i bandereres elegits per cada filà que ostenta el càrrec.

Abanderades de 2018

Premis Sant Jaume

La Junta Central de les Festes de Moros i Cristians de Xàbia estableix donar els Premis Sant Jaume, Que s'atorguen, cada any, a tres persones, de les quals dos han de ser persones en actiu i una persona en consideració de difunt / a.

Aquests premis sempre es donen en consideració a la seua personalitat fundacional, lliurament i amb mèrits cap a aquesta festa. Els candidats per a cada exercici es presenten en reunió general, per les filaes i esquadres i són elegits per votació.

Els Premis lliurats són:

2014: José Romaní Mestre, Rens van Adrighem, Florencio Mata Crespo.
2015: José Cardona Bisquert, Vicent Montaner Sala.
2016: Paco Santana Ramos (+), Chimo Moll Bas, Fernando Piles Almela.
2017: Francisco Graella Alex (+), Nani Graella Carrasco, Vicente Miralles Serrat.
2018: Pepe Such Martínez (+), Emilio Bañuls Raboso, Jaime Martín-Villalba Medina.
2019: José González Ferrer, Vicent Montaner Mata, Juan Benlloch Torres.
2020-2022: Juan Cardona, Encarna Tachó (+) i Pepe 'Chiulit'(+). Aquests premis es van atorgar el 2022 a causa de l'aturada de les festes per la pandèmia.

el desembarcament

Un dels actes més destacats i que més afluència de públic congrega, a més de les desfilades, és la representació de la invasió dels 'moros' a la costa. el Desembarcament sorprèn a tots els assistents amb l'arribada de diverses embarcacions per mar a la Platja de la Grava.

El bàndol cristià espera a la platja l'arribada de les tropes mores realitzant l'espectacle de tret d'arcabusseria i simulant la defensa del territori. A continuació es realitza la batalla entre els dos bàndols en què es fa la rendició de el castell.

programació

Per conèixer el programa complet d'aquestes festes basades en la recreació històrica de l'arribada dels moriscos al nostre territori pot consultar en aquest link els actes i horaris que realitzaran aquest any 2019 amb la celebració del seu 41 aniversari.

Aquestes festes també tenen la seua part religiosa així com la seua vistositat en tots els nuclis urbans de Xàbia. D'una banda, les filaes realitzen ofrena de flors al seu patró, la missa en honor a Sant Jaume i en memòria dels seus festers difunts i desfilen, no només pel barri mariner on es concentren la majoria d'actes sinó també pel Passeig de la platja de l'Arenal i pels carrers del centre històric.

La programació completa amb els seus horaris i dates pots consultar-ho aquí.

Galeria d'imatges

Moments de cada un dels actes que conformen la setmana de festes de Moros i Cristians de Xàbia.