Lucía Serrano Osca i Vanessa Garrido Astorgano, Abanderades dels Moros i Cristians 2024 a Xàbia

Les festes de Moros i Cristians de Xàbia ja tenen representants per a aquest any. Lucía Serrano Osca i Vanessa Garrido Astorgano seran les Abanderades Mora i Cristiana de 2024. Lucía representarà el bàndol de la mitja lluna i pertany a la filà Baharis i Vanessa, de la filà Faciners, representarà el bàndol de la creu. La seua proclamació i inici del seu camí com a màxims càrrecs de la festa tindrà lloc el proper dissabte 17 de febrer durant els actes del tradicional Mig Any.

Les dues joves porten la festa a la sang des que van néixer. La Lucía té 19 anys i vol formar-se a Auxiliar d'Infermeria. La propera Abanderada Mora té sang Baharis. Els seus avis van ser fundadors de la filà el 1986 i els seus pares en són puntals a dia d'hui. Des que va néixer ha format part de la família de mariners del bàndol moro, desfilant cada any a excepció del passat 2023.

Reconeix que, des que era xicoteta, tenia ganes de ser Abanderada i amb la seua trajectòria era obvi que en algun moment la característica banda verda es posaria sobre la seua espatlla i aquest moment ha arribat en un any molt especial, ja que la filà Baharis té l'honor d'ostentar la Capitania del 2024.

Per la seua banda, Vanessa té 29 anys i treballa al sector immobiliari. Fa marxada de la festa des dels sis anys. El seu primer amor dins de la festa va ser el bàndol moro. Va començar desfilant a la filà Schaitans on va estar fins al 2014. La seua pertinença a ella va fer que el seu pare, tot un fester reconegut hui dia, també se sumés. El 2015 no va desfilar i es va prometre a si mateixa «que això mai no tornaria a passar».

Així, el 2016, arran de la primera Capitania ostentada per la filà Faciners, va tornar a participar a la festa, aquesta vegada al bàndol cristià. Des d'aleshores forma part d'aquesta jove filà que compleix el desè aniversari. Ara, merescudament i després d'anys formant part de la festa, rep el càrrec d'Abanderada «amb molta il·lusió i ganes».

Les dues noves Abanderades reconeixen que és un honor poder representar la festa de Moros i Cristians. La festa en forma part i elles formen part de la festa des de molt xicotetes. Coneixen al detall els secrets d'aquesta i l'esforç i el sacrifici que suposa per a tots els festers i festeres tirar-la endavant perquè el públic gaudeixi.

«El fet de ser Abanderada suposa una responsabilitat després de tants anys gaudint des de la base». «És diferent i un privilegi perquè, de la mateixa manera que et converteixes en la representant del teu bàndol i de la festa, esperes correspondre-li a aquesta amb totes les coses bones que t'aporta i estar a l'altura». Admeten estar nervioses, però saben que tenen el suport de la gran família festera que les vol veure brillar.

Les dones que ostenten el títol d'Abanderada saben que la representació comporta deslligar-se, a l'hora de cada acte, dels seus, de la filà. Tot i això, per a Lucía i Vanessa també és una oportunitat de poder descobrir la festa des d'una altra perspectiva i poder compartir-la, en primera persona, amb els Capitans i amb la Junta de Festes. Molts actes canviaran per a totes dues ja que ocuparan un lloc protagonista en ells i ja han avançat quins esperen viure com a Abanderades.

Totes dues ho tenen clar: el Desembarcament i la Reconquesta. Són actes de recreació històrica en què la seua representació cobra especial protagonisme liderant els seus respectius bàndols cap a la victòria. També són conscients que han de viure cada acte, per xicotet que siga, com si fos l'últim «perquè una vegada passi ja no es tornarà a repetir com a tal», apunten.

Totes dues estan orgulloses de poder abanderar la festa en un moment en què gaudeix d'una especial repercussió en els darrers anys fruit de l'esforç i el treball de la seua Junta de Festes i de les seues filaes. «Ara només falta que aquesta germandat que es viu entre filaes es traslladi a tots els veïns i veïnes». «La festa està oberta a tothom, la nostra gel·laba és el nostre brusa ia les kabiles i casernes tots tenim algun amic o amiga i sabem que sempre hi ha un lloc a taula a l'hora de dinar o sopar».