¿S'imaginen una Xàbia diferent? Fa unes quantes setmanes parlàvem de l'essència de Xàbia; un poble tradicional, format per habitatges unifamiliars, urbanitzacions de baixa densitat i edificis de baixa altura. Una forma de vida actual que es remunta a la dècada dels anys 60-70; i que si no fos per l'actuació i el comportament polític dels qui governaven en aquella època, Xàbia podria haver-se convertit en un altre Benidorm.
Segons explica Vicente Catalá Bover al seu article 'Xàbia: Qualitat de vida' "els qui representaven el poble pels anys 50-60 del segle passat, van saber i van van tindre l'encert d'afrontar amb èxit solucions urbanístiques a la nova estructura econòmica del turisme que s'acostava".
En aquesta dècada es van elaborar els Plans d'Estabilització Econòmica del Govern per al funcionament i la recuperació del país després de la Guerra Civil i es va començar a entreveure l'arribada del fenomen turístic. Catalá Bover indica que "Xàbia culminava una etapa del seu desenvolupament econòmic per endinsar-se en una altra activitat i indústria desconeguda; la construcció. Un dels quatre pilars de l'economia enfocat a l'explotació i la demanda dels turistes i visitants".
Així doncs, per aquell temps, el Ajunt de Xàbia va elaborar un Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), document normatiu de classificació i qualificació del sòl, que davant de la manca dels actuals bufets d'advocats urbanistes, assessors i consellers per orientar, el nou Pla d'Ordenació Urbana no va concloure clarament els detalls.
Catalá destaca que "Xàbia es va classificar en diverses zones, aplicant a cadascuna, segons la seua situació, uns paràmetres especials per a l'edificació tenint en compte que el turisme es declinava per la construcció d'habitatges a les platges o llocs propers". A Benidorm estaven regnant els gratacels i era el model perfecte de creixement i atracció de turisme d'aquella època, però "les bases del Pla de Xàbia obeïen a limitacions pel que fa al volum i l'alçada dels edificis".
Les 13 torres projectades de la Platja de l'Arenal
Tot i així, el Pla Parcial de la Platja de l'Arenal del 1966 mostra el futur que hagués tingut Xàbia urbanísticament. El planejament dels alts edificis estava fet. Un total de 13 torres entre 7 i 10 plantes haguessin envaït la primera línia del mar.
Aquest era el projecte presentat per D. Agustín Miravet per canviar la deserta imatge de la platja de l'Arenal, encara que Xàbia apostava per fugir dels grans monstres de ciment i conservar i preservar el paisatge.
En el pla podem observar diferents requadres marcats amb números romans que indiquen l'alçada que tindria aquesta infraestructura.
La 'prohibició' de construir gratacels va ser una decisió que no va agradar als propietaris de terrenys i especuladors, que van mostrar la seua oposició al Pla. Finalment, però, l'Ajunt de Xàbia va aprovar la qualificació de sòl que evitava l'aixecament de grans torres i mantenia l'essència de poble tradicional i una tranquil·la qualitat de vida. Així doncs, el projecte de les 13 torres queia.
La superfície d'aquest terra es convertia en un 'gran centre comercial'. Per això, l'actual ús comercial i de lleure de les desenes de locals que ocupen la primera línia de la platja de l'Arenal.
Amb les imatges dels vols fotogramètrics que es van realitzar als anys 50 i 70, i que poden ser consultats a la Fototeca Digital, podem observar la transformació de la platja de l'Arenal, i en concret, de la primera línia amb la construcció de les 10 pomes que haguessin acollit els 15 edificis, 13 de més de 7 altures.
-
Platja l'Arenal entre l'any 1956-1957. Fototeca digital
-
Platja de l'Arenal 1973-1980. Fonamentacions dels actuals locals on anaven les torres
-
Alçada dels edificis projectats a la part nord de l'Arenal
-
Edificis projectats a la part central de la platja de l'Arenal
Bibliografia
- Arxiu Municipal de Xàbia
- Article Vicente Catalá Bover
La decisió que va prendre l'Ayto va ser deguda a la pressió dels ciutadans de XABIA que no volien per a ella un nou Benidorm així de senzill va ser
Ho vaig viure i per això vull deixar constància la Sra. que es recordi en el futur
Interessant informació, recordo que a finals dels 70 quan hi va haver les primeres eleccions municipals, de la tornada a la Democràcia, l'ajunt de Xàbia tenia un superàvit de 480 milions de pessetes…
Doncs una vida magnífica amb els desguassos de les aigües fecals de les tretze torres directament a la platja de l'Arenal. Com a La Manga del Mar Menor. Volen portar el projecte una altra vegada?