Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

La tradició de fer llata, l'ofici artesanal perdut que es manté a Xàbia

12 de novembre de 2023 - 09: 14

Recuperar o millor dit, manvan tindre allò antic, és el que aporta tradició a un poble oa una comarca. Hui parlem d´una de les activitats d´artesania de les que vivia Xàbia i la comarca de la Marina Alta en aquest darrer segle; fer llata (fer espart). Un producte que està de moda, però el seu gran treball artesanal està oblidat.

Qui no té per casa un cabàs o un barret dels avantpassats o un altre article fet d'espart? Antigament era comú van tindre cistelles, cabassos o espardenyes d'aquest material per casa. De fet, els més grans de Xàbia encara mantenen la tradició de portar el dinar en una d'aquestes bosses tradicionals.

Homes i dones passaven hores i hores trenant espart. Era, per a moltes famílies, el seu suport de vida, fins i tot, era la feina extra per guanyar algunes monedes i complementar els pocs guanys de treballar la terra. Fer llata era un motiu de reunió. Als anys 50 del segle passat, era costum a diferents cases de Xàbia, quedar els veïns del carrer després de sopar per parlar i mentrestant, trenar espart.

Però amb el temps i malgrat ser un producte en auge actualment que decora desenes d'establiments i vivendes, aquest ofici s'ha perdut. El material sintètic ha substituït la matèria natural. Les màquines han fet desaparèixer el costós treball de treballar l'espart, però n'hi ha que mantenen els costums i les arrels.

Manvan tindre les tradicions

A Xàbia, un veí continua trenant, cosint i donant forma a aquesta fibra natural. Entrem al garatge i ens el trobem assegut davant d'una xicoteta taula, envoltat d'eines i trenes d'espart a les quals donarà forma. Agulla en mà, aquest xaiber comença a crear peces. Hui toca soles de espardenyes (espardenyes), i amb les primeres elaboracions de trenes realitzades, les seues mans comencen a unir les tires fins a crear-les.

Davant seu, en una paret del xicotet garatge on passa les hores d'entreteniment per continuar mantenint la tradició artesanal, hi ha algunes de les seues creacions. Productes únics, característica d'haver fet a mà, que pràcticament regala.

Catifes, espardenyes de totes les mides, bosses i cabassos són exposats en un lateral del seu espai de treball i lleure, però entre ells s'amaga un article especial, el seu primer cabàs. «Encara que la meua feina no ha estat aquesta, vaig aprendre de xicotet a treballar l'espart. Era el que veia a casa meua. I em vaig fer aquest cabàs per anar al camp i portar-me el recapte (dinar)», ens indica aquest veí de Xàbia. La cistella està perfecta, mostra que allò artesanal i natural és de qualitat.

L'entreteniment que aporta aquest ofici dóna vida a aquest veí jubilat que aprofita també les noves tecnologies per aconseguir la primera matèria. A banda, queda el costós treball de transformació de l'espart; anar a buscar les esparteres, assecar-les i picar-les. Internet ho té tot, fins i tot els manats d'espart que permet, a alguns pocs, continuar mantenint aquesta tradició artesanal.

La indústria espartera de Xàbia

En aquests temps, la població veïna de Gata de Gorgos és la coneguda com a fàbrica d'aquest producte, però si ens remuntem a la Xàbia de la meitat del segle XX trobem artesans que treballaven l'espart. Segons explica l'article Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell de Josep Castelló a Els papers de l'arxiu de Xàbia, la gent recorda al Oncle Nasio, l'espardenyer (espardeguer), el qual tenia el seu taller a la casa on vivia, situada a la continuació del carrer Santo Domingo. Allí confeccionava i venia tant espardenyes d'espart, com de veta, amb la careta i el taló de tela.

Una altra persona coneguda era el Oncle Sariero, que es dedicava a fer seró per als animals, cabassos de tot tipus i tot el que li demanaven. Tenia el seu obrador a una casa que donava a Fielato, a l'entrada del poble. També hi havia la tia Caterina, esposa de l'oncle Cap, que elaborava cordill amb espart picat.

4 Comentaris
  1. Cristina diu:

    M'agradaria comprar unes espardenyes de llata a aquest senyor. Em diuen adreça?
    Gràcias

  2. Jesus Segarra diu:

    Moltes gràcies per l'article. Sabeu si hi ha tallers de llata a la Marin? Gràcies

  3. Jesús diu:

    Gràcies per l'article. Sabeu si hi ha tallers de llata a la Marina? Gràcies

  4. Erika diu:

    On es pot trobar aquest senyor? Em sembla fantàstic el seu treball.


28.803
0
9.411
1.010