L'Observatori Marina Alta, entitat CREAMA que recull a la seua web totes les dades estadístiques sobre la nostra comarca i els municipis que la integren, llança una nova infografia amb dades referides a l'entorn mediambiental amb què convivim. L'informe complet sobre aquesta infografia i d'altres que ja ha publicat l'Observatori Marina Alta es poden descarregar a la secció de Serveis/Informes Sectorials de la seua web observatorimarinaalta.org.
La gestió i el manteniment del nostre territori com la protecció del medi ambient són claus fonamentals en el desenvolupament dels municipis, això comporta una implicació cada vegada més gran per part de la ciutadania en primera instància i pels organismes competents en la gestió i administració sostenible dels seus territoris. localitats.
Xàbia, la població amb més incendis
Una de les grans preocupacions anuals és la quantitat d'incendis esdevinguts. Durant el 2018 s'han registrat 22 incendis a la Marina Alta, dels quals gairebé la meitat han estat provocats. Un poc més de 27 hectàrees van ser afectades per incendis el 2018 segons dades provisionals de Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. El terme municipal més afectat ha estat Dénia (48% del total de la superfície cremada a la comarca), encara que en nombre de focus Xàbia és l'àrea territorial amb més incendis (4). Des de la Conselleria es comptabilitzen 20 dipòsits dextinció a la comarca.
Hi ha un moviment creixent dirigit cap a un creixement local sostenible i integrador que entre els seus diferents eixos es destaquin polítiques de conservació i protecció dels seus recursos naturals. En aquesta línia es ressalta la protecció i cura del nostre entorn; base fonamental per a un creixement intel·ligent i solidari de transformació del model actual crític amb el medi ambient cap al proteccionisme, cura i consciència del patrimoni natural.
Els incendis en l'última anualitat registrada augmenten en més del doble tant en nombre com en hectàrees cremades respecte al 2017. Ressaltem el gran incendi (gairebé 690 ha) del 2016 al paratge de Cims del Sol ubicat al Poble Nou de Benitatxell.
Efectes canvi climàtic
Els efectes de l'canvi climàtic no només es perceben a la terra, les masses d'aigua de la superfície i mars també es veuen afectades. Segons la Fundació CEAM (Fundació Centre d'Estudis Ambientals de l'Mediterrani-CEAM) ressalten que en les últimes dècades la temperatura de la superfície de la mar mediterrani ha augmentat de mitjana 1,3ºC -aconseguint en algunes parcel·les un increment de fins a 2ºC-.
Segons l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals a la Marina Alta s'identifiquen 161 dipòsits d'aigua que donen servei a tots els nuclis de població la titularitat o gestió pot variar. Entre tots ells alberguen un volum de més de 233.000 m3, destacant el municipi de Calp pel que fa a major volum útil emmagatzemat en els seus dipòsits per subministrar als seus nuclis de població (en altres casos, dipòsits ubicats en un determinat municipi poden prestar servei a la seua propi municipi com a altres confrontants).
A la Marina Alta se sap de la riquesa paisatgística que aglutinen les localitats. N'és una prova els paisatges protegits que la Generalitat Valenciana ressalta entre les figures de protecció d'espais naturals. Dins la xarxa natura 2000, com a Xarxa Ecològica Europea d'àrees de conservació de la biodiversitat figuren els llocs d'interès comunitari i les zones de protecció especial per a les aus. Aquestes àrees comprenen la superfície preservada més àmplia, amb gairebé la totalitat de la superfície protegida de 23.000 ha i 21.000
ha respectivament, (97% i 89% protegit respectivament). La Marina Alta és la 4a comarca de la província amb més superfície protegida respecte a la superfície del seu territori.
residus
Pel que fa a la recollida de residus, l'Enquesta d'Infraestructures i Equipaments Locals publica sèries històriques sobre recollida d'escombraries. Tenint en compte que està pendent d'acabar els registres de 2018, es mostra la tendència creixent de generació i recollida de residus, en concret residus dipositats en els contenidors de reciclatge. Aquests valors indiquen, d'una banda, l'augment anual de consum per habitant de productes reciclables i també manifesta una major consciència social pel reciclatge.
Malgrat les iniciatives i bones intencions per solucionar els nostres problemes amb l'entorn natural, la realitat és que la situació ha empitjorat. El canvi climàtic s'ha accelerat i des de la posició política, empreses i col·lectiu científic s'han de concentrar esforços i recursos en definir estratègies on l'eix comú sigan les persones i el planeta com a centre de el model econòmic, posant especial focus en les persones. Han d'aportar solucions cap a un territori sostenible o un territori conscient enfocats en la regeneració d'ecosistemes i respecte a l'entorn.
Aquesta línia dacció marca un dels eixos fonamentals del compliment de les estratègies de desenvolupament sostenible. Una proposta és enfocar esforços a implantar un model territorial circular on l'objectiu és que el municipi s'acosti el màxim al residu 0, és a dir, minimitzar l'entrada de residus en els diferents processos/sectors del municipi, optimitzar el que ja està dins del sistema i minimitzar el nombre de residus no aprofitables generats.
Reduir les emissions de CO2
Minimitzar lextracció de recursos té un impacte positiu sobre la naturalesa i redueixen les emissions de CO2. El 25 de novembre de 2019, segons l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els nivells dels gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor a l'atmosfera han assolit un nou rècord sense precedents. A la Comunitat Valenciana, les emissions el 2018 han estat de gairebé 9 milions de tones, aquestes emissions de CO2 han estat un 37% superior a la quantitat assignada gratuïtament. A la recent cimera climàtica celebrada a Madrid sorgiran models per al canvi climàtic. Europa com a primer continent a declarar l'alerta climàtica té països com Espanya o França que marquen l'objectiu de disminuir les emissions de CO2 respecte al 1990 del 55% per al 2030.
objectiu
Hi ha un moviment creixent dirigit cap a un creixement local sostenible i integrador que entre els seus diferents eixos es destaquin polítiques de conservació i protecció dels seus recursos naturals. En aquesta línia es ressalta la protecció i cura del nostre entorn; base fonamental per a un creixement intel·ligent i solidari de transformació del model actual crític amb el medi ambient cap al proteccionisme, cura i consciència del patrimoni natural.
