Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Història de Xàbia: Quan i com va començar a créixer la localitat?

19 d'octubre de 2019 - 00: 19

Fa 140 anys Xàbia va començar una etapa nova de creixement. Concretament, en 1879, Xàbia o Xàbia com llavors es denominava, va començar una nova etapa en la seua història moguda per dos projectes que la van fer créixer i posar al mapa com abans no hi havia estat.

El dic del port de Xàbia

Segons la informació facilitada per Juan Bautista Codina Bas, el primer projecte va ser regulat per un Reial decret publicat a la Gaseta de Madrid, l'29 de març de 1879 i transcrit en el Butlletí Oficial de la Província d'Alacant el 2 d'abril del mateix any . Es tracta de la proposta del ministre de Foment que s'autoritza a don Jaime Cruañes i D. Romualdo Catalá, veïns de Xàbia, a la província d'Alacant, per construir a la cala de Xàbia un dic d'abric per a càrrega i descàrrega d'efectes, amb subjecció al projecte presentat sense subvenció de l'Estat i sota la inspecció i vigilància de l'Enginyer Cap de la província.

En aquest Reial decret es deia: "El dic arrancarà de la punta anomenada Galera, amb el arrumbamiento de 184º 30 ', i tindrà de longitud 300 metres". En l'art. 4 s'indica que "aquesta autorització no prejutja cap qüestió respecte a l'establiment i construcció d'un port de comerç a Xàbia, i per tant el Govern es reserva la facultat d'executar altres obres, ja siga en prolongació del dic concedit, o en un altre punt, sense que els concessionaris tinguin dret a cap indemnització.

L'art. 6 assenyalava que la concessió era per 90 anys quedant de propietat de l'Estat al expirar el termini. Els concessionaris podrien cobrar tarifes però d'elles quedaven exempts del pagament de drets dels vaixells de guerra i de propietat de l'Estat, qualsevol que siga el lloc on fondegin, així com tots els nacionals o estrangers que entrin al port d'arribada forçosa, d'acord al Codi de Comerç i Ordenances de Duanes. S'establia una garantia de 6.000 pessetes i els treballs havien de iniciar-se en el termini de vuit mesos acabant-los en cinc anys. Concloïa el Reial decret dient que l'obra del dic que s'executi quedarà subjecta al que disposen les lleis generals sobre duanes, sanitat, comerç, defensa nacional i Ordenances de mar.

Adéu a les muralles. Eixample de Xàbia

L'11 de juliol de 1879 es publica el Pla d'eixample. Amb motiu de l'enderrocament de les muralles els afores de la localitat es van comunicar amb el nucli històric. Est va ser el segon projecte regulat per un Reial decret publicat a la Gaseta de Madrid, el 12 de juliol de 1879. El projecte aprovat tenia un pressupost d'execució de 82.713 pessetes i 72 cèntims. D'aquesta notícia se'n van fer ressò diversos diaris: La Correspondència d'Espanya, La Iberia, el Segle futur, Diari oficial d'avisos de Madrid.

El projecte d'eixample l'havia format el mestre d'obres José Cardona Salines, únic facultatiu que va acudir al concurs obert per la corporació municipal. Aquest eixample, segons la proposta del ministre de Foment, el Comte de Toreno, era perquè per fer l'eixample de les poblacions es requeria un bon pla d'urbanització, i en aquest punt acceptava la sol·licitud del Ajunt

Per tindre una idea de la quantitat pressupostada, s'indica que el sou del mestre de l'escola elemental de Xàbia era de 1.100 pessetes anuals i el de la mestra de 733,50 pessetes. El preu mitjà aquell any del quintal (quatre arrobes) de passa va ser entre 60 i 100 reals (15 a 20 pessetes).

Potser aquests dos projectes possibilitarien que la classe treballadora poguera trobar alleujament a les seues necessitats en poder accedir a la feina en un d'ells. Les notícies que tenim d'aquest mateix any que ens parlen d'emigració són la del 5 d'octubre que va eixir de Xàbia amb rumb a Alger el vapor Buenaventura portant al seu bord més de cent passatgers, en la seua major part dones i xiquets. Quatre dies després, estant El Buenaventura en situació apurada per les tempestes i l'estat de la mar, va ser la intervenció d'un capità italià qui els va salvar de la fam i els va aproximar a terra. El vaixell va ser portat a Alacant per reparar i a Xàbia van quedar els passatgers que no van voler seguir en situació angoixant doncs quan emigren a l'Àfrica, no tenen més que els diners necessari per al viatge, i no tenien en absolut de recursos per alimentar-se. El 20 d'octubre, uns dies després, van embarcar 252 emigrants a Algèria que procedien d'Alacant, Altea i Xàbia.

Es dóna la circumstància que José Cardona Salines, mestre d'obres que va redactar el projecte d'eixample, era besavi de Juan Bautista Codina Bas, autor que ha proporcionat aquesta documentació.

Deixa un comentari

    28.803
    9.411
    1.020