Història de Xàbia: Època Visigoda

Segons Sant Gregori de Tours, va existir entre Sagunt i Cartagena, en època visigoda (últim quart de segle) un monestir anomenat de Sant Martí. Aquest autor, que va viure durant el segle VI i va ser per tant coetani als esdeveniments, narra un episodi esdevingut en aquest lloc quan un grup de soldats de l'exèrcit del rei Leovigildo van assaltar el monestir. Els monjos havien fugit a una illa propera, quedant solament un vell abat, al qual se li atribueixen fets miraculosos.
A partir d'aquesta font alguns autors han situat aquesta fundació monàstica a Xàbia, tal com sembla indicar la pervivència de el topònim "cap de Sant Martí", així com la presència de la propera illa de l'Portetxol, lloc on seguint aquesta hipòtesi, es van ocultar els monjos.
Cal dir, però que no té cap constància arqueològica d'aquest supòsit monestir.

El Monestir de Sant Martí
Per: Roc Chabàs, Història de la ciutat de Dénia (1.874).
"Sobre l'antiquíssim convent de Sant Martin, sentim a Gregorio Turoxiquetse (1) de qui s'ha tret la notícia:

«Caminava, diu, el rei Leovigildo en persecució del seu fill Hermenegild i el seu exèrcit, com acostumava, encebant-se en els llocs sagrats. Hi havia un monestir de Sant Martí entre Sagunt i Cartagena Espartaria. En sentir els monjos que aquest exèrcit havia de acostar-se a aquell lloc, fugen deixant a l'Abad, que ja era vell i s'amaguen en una illa que hi ha al mar.

En arribar els gots, i estant saquejant les coses del monestir, que havien quedat sense guarda, van ensopegar amb l'Abat, encorbat pel pes dels anys, però aixecat per la santedat.

Havent tret l'espasa un dels soldats amb ànim de tallar-li el cap, va caure a terra, espirant a l'acte. Tot just es perceben d'això els altres, fugen esglaiats de terror.

Havent estat tot això posat en notícia del rei, va manar amb grans debò fora restituït al monestir el que se li havia tret.
Palau estudia molt detingudament en el seu DianaDesenterrada, les qüestions a què dóna lloc aquest text. i després d'un prolix examen de les opinions de tots els cronistes del regne, ve a deduir, amb força fonament i sòlida crítica, que el convent de Sant Martin estava situat al terme que hui anomenem de Sant Antoni, (en un altre temps de Sant Martí,) i en el lloc on després es va edificar el convent de Sant Gerónimo, hui dia ermita de la nostra Senyora dels Àngels.

L'illa en què es van refugiar els religiosos, diu el mateix, ser la que ara anomenem illa de Jabea, enfront del cap Martín; dista una hora del convent, i només està com un tir de pedra apartada de terra. Aquesta illa, a la qual es pot passar sense cap perill amb qualsevol barquet, encara que és xicoteta, sobres perquè els religiosos poguessin estar amagats en ella, majorment puix que hi ha a la mateixa una cova bastant capaç.

Palau col·loca l'excursió de Leovigildo en l'any cents vuitanta-cinc, i creu que aquests religiosos seguien la regla de Sant Martí i no la de Sant Agustin, que volen altres, equivocant, segons ell diu, aquest convent amb el qual va fundar San Donato in agro Scetabitano. "

(1) «In Hispaniis Nuper factum cognovi, cum Leovigildus Rex contra flium suum ambularet, atgue exercitus ejus (ut assolet) graviter boja sancta concurreret: monasterium erat S. Martín inter Segunlum atque Chartaginem Spartariam. Audientes autem Monachiguad hic excercitus ad locum illum deberet accediré, fugam ineunt, et es relicte Abbate sene, in ínsulam maris abscondunt. Advenientibusautem Gothis, ac diripientibus res monestir, quae sine custoderemanserant, Abbatem Senio incurvatum, set sanctitate erectum offendunt: extractoque unus gladio, guasi amputaturus cervicem ejus, resupinus ruit, ac Spiritum exhalavit: reliqui vero haec vidents, timoreperterriti fugerunt. Ouod cum Regi nuntiatum fuisset, cumtestificatione praecepit omnia quae ablata fuerant monestir restaurari «Gregor, Turon, Deglor. Confes. Cap. Xll, núm. 13.

Font: "Història de la Ciutat de Dénia" Roc Chabàs (1.874) Part 1a Capítol VII (pags.111-113)