Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Els vestigis de la Xàbia romana: història, quins són i on es troben

27 de març de 2022 - 01: 26

Amb la Segona Guerra Púnica (219-201 ane) comença la conquesta de la Península Ibèrica per Roma. D'aquesta manera es va iniciar la 'romanització', procés d'aculturació, que va transformar la societat indígena, en una nova societat regida pels mateixos paràmetres de Roma: les mateixes lleis, les modes.

A Xàbia, la conquesta romana de les terres de Xàbia va ser iniciada a finals del segle III ane (abans de la nostra era), però quins signes queden a la localitat d'aquesta època?

La romanització a Xàbia

La conquesta romana de les terres de Xàbia va ser iniciada a finals del segle III ane (abans de la nostra era) provocant sobre la població ibèrica autòctona uns paulatins i profunds canvis que anomenem la romanització. Aquestes transformacions van afectar tots els àmbits de la societat ibèrica: economia, religió, llengua, cultura material, etc.

Així, des del segle II ane i especialment a partir de l'I ane es multipliquen per tota la vall de Xàbia xicotets assentaments que podríem definir com a explotacions agrícoles.

Els assentaments dels romans a Xàbia

En aquesta època, entre el segle II i I, es multipliquen les vil·les (amb aquest nom es coneixen els assentaments no urbans) per tot el terme de Xàbia-Xàbia: Benimadrocs, les Tarraules, les Capsades, el Rebaldí, l' Atzúbia, etc. La majoria es trobaven a la zona del Pla ia les Valls, a la fèrtil vall formada pel riu Xaló o Gorgos, zona de grans possibilitats agrícoles.

La producció agrícola era l'activitat econòmica fonamental, possiblement centrada en el cultiu de la vinya (tal com sembla demostrar l'existència de tallers per a la producció d'àmfores vinàries, en les quals era envasat el vi per a la seua exportació), però a més dels assentaments a la vila, a l'època romana va prevaler davant l'activitat agrícola, la comercial i manufacturera.

El primer gran assentament de Xàbia va van tindre lloc en època romana i va estar ubicat a la zona que uneix el primer Muntanyar amb la platja de l'Arenal, el que es coneix actualment com Cala del ministre.

Jaciments d'època romana

Amb l'activitat comercial entren a formar part els jaciments i els punts costaners utilitzats com a fondejadors, presentant alguns característiques peculiars:

  • Tallers ceràmics especialitzats en la producció d'àmfores (la Rana, la Teulera).
  • Llocs de control o vigilància (Santa Llúcia)
  • Assentament comercial (la Duana, l'Illa del Portetxol i potser La Caleta (Cala Blanca)
  • Vila-factoria de salaons de l'Arenal, que estaria vinculada amb unes antigues salines (en ús, sembla, fins al segle XVII) de les quals es conserva el canal de la Sèquia de la Nòria, excavat a la roca, que comunica el mar amb el Saladar.

Sèquia de la Nòria

Relacionada amb la indústria salazonera trobem a Xàbia, 'La Sèquia de la Noria', un gran canal excavat a la roca que travessa el Segon Muntanyar i que comunica el mar amb el Saladar, zona on van haver-hi unes antigues salines dedicades a la producció de la sal necessària per a la indústria del salaó.

Jaciment de Punta de l'Arenal

El jaciment de la Punta de l'Arenal-Montanyar és el més conegut de tots pels més de 600 anys d'ocupació segurament continuada. Al jaciment, molt destruït per les modernes construccions, encara es conserven algunes estructures excavades a la roca com són dues grans basses que havien de ser utilitzades com a viver de peixos.

Les excavacions arqueològiques realitzades a finals del segle XXI van aportar valuosa informació sobre l'activitat industrial salazonera que s'hi realitzava i de la qual encara es conserven uns grans dipòsits-vivers excavats a la roca que comuniquen amb el mar mitjançant dos canals i que a la actualitat, aquestes basses són popularment conegudes com 'Els Banys de la Reina' (Banys de la Reina).

Al costat d'aquestes construccions es van localitzar 13 dipòsits quadrangulars més, la majoria dels quals van van tindre recobertes les parets per una argamassa impermeable. En aquestes xicotetes basses eren dipositades les entranyes del peix o altres parts amb abundant sal. Es provocava així una fermentació catalitzada pel sol, el resultat del qual era el preat "garum" i/o altres salses de peix que seguidament eren envasades en àmfores i distribuïdes per tot l'imperi.

Necròpolis del Muntanyar

A pocs metres de la coneguda Punta de l'Arenal se situava la gran necròpolis de l'assentament coneguda com el Montanyar (Muntanyar). Els romans que van ocupar la zona de la Punta de l'Arenal eren enterrats molt a prop del propi jaciment.

La necròpolis ocupava una gran extensió ja que s'ubica des de l'entrada de l'actual Parador fins a Duanes de la Mar, és a dir, tot allò que és el Primer Muntanyar. Segons càlculs aproximats, es creu que hi hauria més de 900 fosses de soterrament. La majoria van ser excavades a la tosca (roca), després s'emplenaven amb terra i finalment es tapaven amb una gran llosa.

Pràcticament, excepte tres de recuperades, totes aquestes tombes van ser destruïdes per l'extracció de la pedra tosca i per les construccions dels habitatges d'aquesta zona, que va ser més intensa a principis del segle XX.

Les conservades perquè van ser extretes literalment d'aquest lloc i traslladades es troben actualment, des del 2020, a les portes de l'ermita funerària de Sant Joan, al cementeri vell de Xàbia. Anteriorment van estar ubicades a l'inici del barri mariner on es coneix que hi havia la necròpolis romana.

Peces romanes recuperades i exposades al Museu de Xàbia

D'aquesta època romana són molts i diversos els materials recuperats i conservats al Museu Soler Blasco de Xàbia. Entre les peces es troben ceràmiques fines de diferents tipus, amb una amplíssima cronologia que van del segle I al VI de ne, les quals van ser produïdes a diferents llocs de l'imperi: Itàlia, Mediterrani Oriental, Gàl·lia, Tunísia, etc.

Ceràmica

També s'han trobat materials ceràmics molt diversos com ceràmiques de cuina, lluernes, materials de construcció, peses de teler i xarxa, etc., així com monedes, elements d'ornament i instrumental de bronze i ferro i peces fragmentades de vidre.

Restes arquitectòniques

Entre els elements destaquen les restes arquitectòniques en pedra tosca de la Punta de l'Arenal (capitells, bases i remats arquitectònics).

També una inscripció funerària sobre pedra calcària, procedent de la partida de la Riba.

Troballes a la necròpolis

De la necròpolis del Muntanyar se'n conserven les peces d'aixovar de vidre, ceràmica i bronze recuperades en algunes de les tombes i una de les fosses d'enterrament que va ser extreta abans de la seua destrucció.

Recuperació de materials del fons marí

De l'abundant material de procedència submarina, s'exposa un conjunt divers d'àmfores vinàries, de garum i oleàries, així com alguns ceps de plom d'àncora.

Foto

4 Comentaris
  1. veí diu:

    El més bonic de l'època Romana el van llençar aquests bonics arcs de pedra Tosca al xalet del Ministre doncs mira que graciós, després uns volen protegir «coses» sense saber i les que toca protegir aquestes no.

  2. Joan Bta. Codina Bas diu:

    Cal agrair l'esforç i la feina a donar a conèixer aspectes del passat, sobretot quan en els plans d'estudi la història així com la filosofia estan minimitzades. Un poble amb tants vestigis de totes les èpoques no es pot quedar en una curta visió. És més de destacar el fet que aquest treball s'estengui per facebook, com va resultar el fet de les targetes del José Cardona López, 'El Persa' que durant diversos dies va romandre latent a les xarxes. La meua enhorabona a aquesta feina.

    Posar «JC» com a autor del comentari


28.803
0
9.411
1.020