Història de Xàbia: Època Islàmica

Encara que a partir del segle VIII Xàbia, junt amb la resta de la Península Ibèrica, van passar a dependre dels nous dominadors àrabs, no han estat trobats restes arqueològiques dels primers moments de la conquesta musulmana. Caldrà esperar fins al segle X per constatar la presència de materials arqueològics islàmics al terme de Xàbia-Xàbia.

El testimoni més antic conegut correspon a un fragment d'inscripció funerària procedent de la partida de Cap Martí, àrea de necròpolis coneguda per aquestes restes epigràfics i de la qual procedeix una altra inscripció funerària molt més vespradana, l'any 1199 de la nostra era.

Del segle XI semblen ser algunes de les restes ceràmics recuperats en el jaciment del Rodat.
És durant els dos darrers segles de presència islàmica en aquestes terres (segles XII-XIII), quan el nombre d'assentaments va patir un augment. Són justament d'aquest moment les cites d'Edrisi (s.XII) i Yaqut (s.XIII), autors musulmans, que parlen d'una muntanya anomenada Qa un (l'actual Montgó), així com la fertilitat d'aquestes terres on “creixen vins , figueres i ametllers".

Actualment són catorze els jaciments islàmics coneguts en el Terme, tretze dels quals se situen en els segles XII-XIII: Cova del Montgó, cova Tallada, La Vall, Punta de l'Arenal, Capsades, Rebaldí, Atzúvia, Lluca, Rodat, etc ...

La major densitat d'assentaments se situa ara en el sud del Pla, sobre la xicoteta cadena de turons que reben el nom d'Els Tossalets.

Amb la conquesta cristiana de Dénia al maig de 1224 va acabar, de manera radical, aquesta important etapa històrica. Els testimonis deixats per ella són, però, ben presents encara hui en dia i no només per les restes arqueològiques; amb les seues mateixes paraules anomenem encara molts llocs de terme: l 'Atzúvia, el Rafal, a els Benimadrocs, etc ..., i fins i tot el mateix nom de Xàbia sembla ser d'etimologia àrab.