Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

Fra Cristóbal Bas va poder rebre uns guants d'ambre com a premi a l'any 1665, per Juan Bta Codina Bas.

16 de maig de 2020 - 00: 47

Dedico aquest article a Amadeu Ros, que aquesta setmana ha capturat una xata (XNUMX esqual conegut com cañabota -Hexanchus griseus- que té sis obertures branquials) de més de quatre metres i l'ha retornat a la mar, que és el seu hàbitat. Amic Amadeu, amb el desig que algun dia puguis trobar l'ambre gris d'un catxalot com has trobat a aquesta xata.

El xabienc Fra Cristóbal Bas (¿? - +1691) va estar a punt de rebre uns guants perfumats d'ambre gris com a premi per participar en una justa poètica en 1665. Les justes poètiques de segle XVII eren concursos on se sol·licitava que els poetes escrivissin alguna composició en honor, en aquest cas de 1665, de la Immaculada Concepció, i perquè els poetes tinguessin un assumpte sobre el qual versificar, se'ls proposaven uns temes relatius a la devoció religiosa. En aquest cas Fra Cristóbal Bas va participar en l'assumpte tercer en què Maria s'assemblava a un rellotge de sol que a la una no té ombra.

Per als poetes que intervinguessin amb aquest tema es van anunciar tres premis: un rellotge de plata per al primer premi, un anell per al dit índex destinada a el segon premi i per al tercer premi uns guants d'ambre.

Quan vaig llegir els tres premis que s'atorgaven hi va haver dos premis que em van impactar i van causar sorpresa. El rellotge i els guants d'ambre. ¿Era possible el regal d'un rellotge? Així vaig poder esbrinar que el rellotge era un objecte valuós per a un regal. El rellotge que era butxaca en aquesta època, en les justes celebrades a València al segle XVII es va donar de regal, en tres ocasions: en una un rellotge, en una altra un rellotge de plata i un tercer rellotge de pit amb campana fet a Brussel·les . Doncs bé els rellotges de butxaca per guardar a la bossa o faldriquera tenen el seu inici a principis de segle XVI a Nuremberg, el que ens porta a comprendre que era un objecte desitjat en aquells anys de mitjans de l'XVII.

Però i ¿els guants d'ambre? D'acord li donava voltes a la idea no imaginava uns guants d'ambre ja que considerava que de l'ambre, per ser un producte que identificava com a mineral, en concret una resina, no es podien fer uns guants, fins que després de diverses consultes vaig comprendre que de l'ambre es podia obtenir alguna substància que pogués donar forma a uns guants fins que buscant més dades vaig conèixer que es feia referència a guants perfumats d'ambre gris.

Això em va portar a buscar més dades sobre l'ambre gris i després d'un camí en el qual vaig sorprenent-a cada descobriment que faig, i com de l'ambre gris s'aconsegueix obtenir el compost per perfumar als guants, arribo a comprendre el valor de el premi.

En les justes poètiques l'ambre és constitutiu de regals en quatre ocasions: una butxaca d'ambre, un tall de coleto d'ambre, pastilles d'ambre i els guants d'ambre per a aquesta ocasió de 1665.

El que vaig descobrir és que l'ambre utilitzat per perfumar era el gris i tenia la propietat d'emmascarar l'olor pudent de la natura: la gent feia mala olor, el món feia pudor i només el penetrant perfum d'aquells guants era capaç d'oferir de tant en tant una treva a l'lastimado olfacte. Els objectes perfumats amb ambre adquirien un extraordinari valor, ja que l'ambre gris és capaç de fixar l'aroma de qualsevol perfum a part de potenciar ...

Un text de l'any 1733, precisament durant el regnat de Felip V, descriu la forma de perfumar guants: el guant ha de romandre submergit en aigua rosada, per afegir després almesc dissolt en aigua de tarongina i una gota de vinagre, això té el propòsit de embeure la pell d'olor. Posteriorment, han de romandre penjats durant un dia sencer per tal que s'assequin i llavors es procedirà a barrejar una mesura d'ambre gris amb una unça d'oli d'ametlles, imprimint amb aquesta solució els guants.

Anava avançant en descobrir coses sobre aquest producte i d'aquesta manera em vaig trobar amb els comptes del Gran Capità, Gonzalo Fernández de Còrdova, que va a l'presentar els comptes als Reis Catòlics per les seves despeses en l'exercici del seu càrrec militar, aquests eren molt elevats ja que entre ells hi havia el oferir a cada un dels seus homes un parell de guants perfumats amb què alleujar-dels pudents camps de batalla d'Itàlia, coberts de cadàvers en descomposició ...

Però, d'on procedeix l'ambre gris o què és l'ambre gris? Aquí està la sorpresa que vaig a desvetllar abans de descriure el procés de la seva consecució. És produït per la diarrea de l'catxalot.

El catxalot és un cetaci, també pot definir-se com una balena amb dents, encara que només a la mandíbula inferior. No és el moment de descriure a l'catxalot però si diré que pot tenir una longitud total de fins a 20 metres i el seu pes pot superar les 50 tones i que té una aleta cabal de fins a 4,5 metres d'ample. Doncs bé, el seu intestí pot arribar als 160 metres de longitud, i en ocasions es troba dins una substància gris o negrosa, d'olor desagradable, quan està fresca. És el que es dirà ambre gris que en alguns llocs se li atribueixen propietats afrodisíaques.

L'interessant és que poden desprendre d'aquesta substància i poden aparèixer trossos surant a alta mar o encallats a les platges. Sembla que són concrecions de l'aparell digestiu determinades pels cornis i indigeribles pics dels calamars. Doncs bé aquests trossos que suren al mar, a l'contacte amb l'aire, l'aigua, el sol i el vent a el cap de el temps, acaben per desprendre una aroma de formidable intensitat i solidificats prenen un color blanc,
podent pesar fins a cinc-cents quilos.

L'ambre gris és citat per exemple en Les Mil i una nits en les històries de Simbad el Marí en l'episodi de l' 'Mandadero i les tres donzelles' juntament grans d'encens mascle, pal d'àloe i almesc. Aquest producte va fer que el catxalot fos objecte de persecució a causa de la recerca de l'ambre gris fresc a principis de el segle XVIII.

Però també en aquest moment comencen les històries marineres que fa a la resistència d'aquests animals a ser capturats, en contraposició a les balenes, que en aquest sentit pereix que no oferien una gran oposició. Un d'aquests és el que va inspirar la novel·la de Herman Melville, Moby Dick.

Mocha Dick va ser un notable catxalot mascle que va viure en l'Oceà Pacífic a principis de segle XIX, trobat usualment en les aigües properes a la Illa de Mocha, a el sud-est de Xile, d'aquí el seu nom. Mocha Dick a diferència d'altres catxalots era albí i va sobreviure a moltes escaramusses, segons algunes referències a el menys 100 abans de ser mort. Era molt gran, fort i capaç de fer naufragar petites embarcacions amb la seva aleta cabal. Es creu que va ser el responsable de l'enfonsament de l'Balener Essex en 1820 els mariners van vagar per l'Oceà Pacífic fins a la Illa Henderson.

Un altre dia parlaré de el premi que va rebre Fra Cristóbal Bas en aquella justa poètica de 1665.

Joan Baptista Codina Bas

1 Comentari
  1. Bartomeu Catalá Chorro diu:

    Només com a recordatori, el carrer que actualment es diu carrer a Forn s'anomenava Carrer Fra Cristóbal Bas. El carrer de la meva infància.


27.650
1.820
6.497
542
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-publicitat personalitzada i recopilar dades estadístiques. Si continua navegant considerem que accepta la nostra política de cookies.