Antonio Abellán (Cartagena 1964) recorre una vegada més la frontera entre la quotidianitat i el transgressor a través d'instantànies pictòriques d'imaginació exuberant en què els seus personatges, retrats potser de nosaltres mateixos, interpreten papers complexos plens d'històries per explicar.
La composició coreogràfica amb què rostres, extremitats, mans i sabates es reparteixen i sacsegen l'espai omplint de vida, frecs i còmplices mirades, es completa amb entorns igualment carregats de significat: un bordell, una platja, un bucòlic camp o un espai de conte , una casa burgesa o simplement carrer. Res deixa Abellán a l'atzar.
La seua agitada ment resol amb gràcia i delicada elaboració, a través de la plàstica, les més insospitades situacions interpersonals. La intenció primera és rotundament pictòrica, integrant tècniques mixtes i collage, forma, color, elements i espai en un joc elegant però de profunda sacsejada.
