Un tresor nou s'amagava a Xàbia. En aquesta ocasió es tracta d'un plom ibèric excepcional del segle IV aC Una peça "magnífica", segons va comentar l'expert en Epigrafia Paleohispànica, Joan Ferrer i Jané, divendres passat en la presentació d'aquesta troballa.
El plom ibèric, datat entre els segles IV i III a. C., té una peculiaritat que ho fa encara més especial; i és que conté una escriptura incisa ibèrica de la variant nord-oriental dual. El plom té inscrits 200 signes i presenta un bon estat de conservació.
La peça va arribar a la Fundació Cirne a través d'una "donació anònima fa tres anys", va indicar el president de la Fundació, Enric Martínez. Des de llavors, les tasques de recerca per comprovar-ne l'autenticitat i descobrir el missatge que amaga, han estat exhaustives. El plom pertany a l'àmbit geogràfic de la Marina Alta, i després de ser donat a Cirne, va ser posat, immediatament, en coneixement del director del Museu Soler Blasco, Ximo Bolufer.
L'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) i el grup Littera de la Universitat de Barcelona (integrat per investigadors, professors i catedràtics de filologia clàssica i epigrafia) han estat els que han acreditat que la peça és ibèrica.
Estudi del plom ibèric
La peça ha estat netejada per l'IVCR+ii Ferrer i Jané ha estat qui ha transcrit el signari. Tot i que no tots els caràcters es poden entendre, l'expert ha identificat noms propis ibèrics i creu que el text està
relacionat amb el culte i la religió.
D'altra banda, el grup Littera publicarà, el proper any, un exhaustiu estudi a "Arxiu Espanyol d'Arqueologia", la prestigiosa revista científica del CSIC.
Exposició
El plom de Xàbia, que és com ho han presentat a la Fundació Cirne, s'exposarà al Museu Soler Blasco junt amb altres tresors de Xàbia.
A la presentació van estar el alcalde de Xàbia, José Chulvi, El regidor de Cultura, Quico Moragues, i la directora de l'IVCR+i, Gemma Contreras, que va explicar les tècniques que s'havien fet servir per netejar i consolidar aquest plom que ajudarà a conèixer un poc millor la misteriosa cultura ibèrica.
[gallery columns="2" size="medium" ids="124587,124597,124598,124599"
E llegit el plom revisat pel grup llitera on ixen noms de persona.Els ibers empraven noms compostos com hui dia tenim: Josep Lluís, Joan Lluc,etc. Sakar Argi, Nios Iltun, Nios Iltir,Bilos Milun i Bilos nMildir ja els vaig comentar on els noms acabats en «vos» penso són dinfluència focea. Ja que tenim noms Masaliotas com : Ximos, Protos, Exenios, amb finalitssació en «os». on aquesta paraula raí també la trobem en inscripcions de Lugdunum Convenarum en època d'ocupació romana en noms vòtius a: ILUNno deo, AstoILUNus deo. Així podem veure que aquestes llengües comparteixen paraules amb l'iber degut el més probable als mateixos moviments migratoris d'inicis de l'edat del bronze. El mateix succeeix amb el nom compost : Bilos NMildir. On el nom iber normalment seria ILDIR / Iltir. Aquí afegeixen n'M devant.
BIUR Bolor també ix al plom de Xàbia i és npc On Biur el tenim documentat abundantment en altres escrits ibèrs. Biur Tanes (ref.hesperia: GI.15.04), Biur Tibas (ref. hesperia : GI.15.05), Ullastret./ Biur Taker : ref. hesperia: V.17.02, Biur Iltir : V.17.02. On podem segmentar Bi+Ur. On bi correspon al numeral 2 i Ur significa aigua a indoeuropeu. Podria estar una barreja de les dues llengües ? doncs no ho sabem. El cas és que els números són presents en els noms personals com ba/ Ban, bi/ Bin, Laur, Bors, Sei.Hi ha la teoria comparativa dels noms llatins : Primus, Secundus, Quintus, Nono,etc… BOLOR que no tenim referències tan antigues ja que el plom l'han datat del segle IV.ane Tenim el femení Bolora al Bronze de Botorrita III. On veig que masculi = Bolor / Femeni = Bolora. ref hesperia: Z.09.03 Per consultar aquestes referències heu d'entrar a la web : hesperia.ucm.es Entreu en base epigràfica. Fiqueu la referència i cliqueu enviar. Us eixiria la fitxa completa amb l'explicació dels professionals. Tar Arker podria ser np ja que amb Tar tenim diferents noms i amb Arker també. Ista+ Ban no tenim referències, cal esperar que diuen el grup LLitera. Si tenim Istar.
Sakar Argi és nom compost iber on el nom Sakar es repeteix és a : Sakar isker (Alcoi) ia Sakar Bas (Moixent), Sakar Betan (Benassal) I altres per Catalunya i Pech Maho. Argi es troba documentat a la necròpolis d'Ensérune en dues cràteres àtiques gregues, inscrit en ibèric: Argi Tibas+ar. ia l'altra cràtera hi posa Argi. migratoris segurament de l'edat del bronze més els que van arribant a l'edat del ferro (camps d'urnes) Amb la qual cosa estem davant d'una barreja de diferents grups humans. Argi conté l'arrel arg que és indoeuropea significa qualsevol cosa brillant. Així llum, i argi+senti= clarejar en euskera actual i argent en francès, argentum en llatí Argos en grec. Així veiem que tant Argi ibero, Argi basc i Argos grec tenen la mateixa arrel. Sakar no ho sé però sembla de la zona Anatòlica o Caucàsica.( opinió personal) Altres noms que ixen en aquest plom de Xàbia són: Nios Ildir, Nios Iltun. Documentats a altres llocs tenim Nios Isker, Ablonios i Baise Nios. Els noms acabats en «vos» pinso són d'origen grec foceig com: Bilos Milun, Bilos Nmildir. Hi ha la possibilitat d'una adopció de noms grecs o bé que fossin foceigs directament barrejats amb ibers. El cas és que els noms personals parlen d'una gran barreja de diferents cultures i grups ètnics cohabitant en un mateix territori. Kon+Tar és np igual que Tor+Tin: Tortin. Els noms ibers es formen amb segments curts que es van ajuntant segons les combinacions. URKE Berse s'assembla a altres noms que comencen amb urke com: Urke Adin (Alt Chacón), Urke Kere (Castelló), Urke Tiker (Moixent), etc…URGE Dager té similitud amb Urge del germànic. Així que hi ha força barreja fins i tot en noms de persona i també altres d'influència Cananea a causa del comerç amb els fenicis i les colònies d'Eivissa. Al gener publicaré un llistat amb la majoria de noms de persona ibers i el publicaré al meu bloc, esperant siga de l'interès de tots. Signarioiber.wordpress.com