Després de dos anys de silenci a causa de la pandèmia, els Escacs Vivents reprenen la seua cita de tots els estius amb la celebració del XXIV Escacs Vivent de Xàbia que tindrà lloc el dissabte 30 de juliol, a les 22:30 hores, al recinte que s'instal·larà a l'avinguda de Lepant.
Aquest esdeveniment cultural, la primera edició del qual es va celebrar el 1996, està organitzat per la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto amb la col·laboració del MI Ajunt de la Vila.
Per a aquesta edició, en què es commemorarà amb un any de retard el 25è aniversari, l'organització ha decidit tornar a representar una de les obres més elogiades de la seua trajectòria: el Poema Escacs d'Amor (Poema Escacs d'amor) de Francesc de Castellví , Narcís Vinyoles i Mossen Fenollar.
Aquest text escrit a Valencià, possiblement el 1475, adquireix una dimensió universal per dues raons: és un clàssic de la literatura valenciana i constitueix la primera referència d'escacs moderns on es contemplen les noves regles del joc que es mantenen la majoria fins als nostres dies, incloent el transcendental canvi que va representar la incorporació de la Reina o Dama.
Els Escacs Vivents s'han sentit des dels seus primers passos molt vinculats amb aquesta joia del nostre llegat cultural. De fet, va representar el Poema el 2004 per donar suport a la recent constituïda «Fundació València, Bressol dels Escacs Moderns»; i es tornarà a unir a aquesta iniciativa amb ocasió de la sèrie d'actes que va promoure aquesta Fundació
passat maig i que va comptar amb la presència de destacades personalitats del món dels escacs, incloent Judit Polgar, la millor escaquista de la història.
Els guionistes dels Escacs Vivents han escrit per a aquest any un nou llibret de l'obra des d'una perspectiva actual, basat en l'adaptació que es va dur a terme fa 18 anys en què es va fer l'adaptació lingüística de valencià antic a modern, així com la teatral (acord amb l'època) mitjançant la creació d'escenificacions (recordem que és un poema que conté el desenvolupament d'una partida, però sense cap menció teatral).
La representació comptarà, igual que a les darreres edicions, amb la participació de l'Orquestra Simfònica de Xàbia que interpretarà una selecció de música medieval acompanyant el desenvolupament de la funció.
Origen del Poema Escacs d'Amor
Els autors del Poema eren uns personatges destacats de la vida cultural valenciana, molt aficionats als escacs, que guardaven una estreta amistat amb el futur rei Ferran d'Aragó, també apassionat al joc. (Fernant d'Aragó va contreure matrimoni amb Isabel de Castella el 1469, sent aquesta proclamada reina el 1474 i Ferran el 1479).
Els historiadors d'escacs conjecturen que Castellví, Vinyoles i Fenollar haurien parlat més d'una vegada amb Fernando d'Aragó per intentar canviar les regles del joc i donar-li més dinamisme (potser resultarà avorrit o monòton). I, possiblement, entre les propostes considerades una fos la substitució de la peça masculina anomenada «alferza» d'origen aràbic-medieval —se situava junt al rei com a visir o conseller i gaudia d'un moviment molt limitat en el joc— per una altra peça de més valor. Es creu que durant alguna trobada un dels quatre suggerís que la nova peça es denominés «Reina», inspirada en la recent proclamada
reina Isabel de Castella de gran poder polític per aquells anys i que, en conseqüència, se la dotés amb la mobilitat més gran del tauler.
Amb una mirada contemporània, aquest fet es pot considerar com un acte de més transcendència del que es pot desprendre des del punt de vista estrictament escacat, ja que, sens dubte, manifesta la reivindicació de la igualtat de la dona en incorporar-la al joc dels escacs que fins aquell moment era totalment masculí.
Què és els Escacs Vivents de Xàbia
Els Escacs Vivents són un grup de teatre creador d'una modalitat escènica, singular i diferenciada que suposa una nova forma d'entendre aquesta mil·lenària varietat d'escacs. Es pot definir com “una història contada mitjançant una representació teatral, interpretada per escolars, que pren com a base una partida d'escacs”. En realitat, l'espectador assisteix més a la contemplació d'una obra de teatre que al desenvolupament d'una partida, de manera que no cal saber jugar als escacs per entendre i gaudir de l'obra. Aquesta iniciativa pren elements del teatre clàssic i dels escacs vivents, sorgint una nova modalitat teatral anomenada “escacs vivents teatrals”.
Aquest esdeveniment va ser distingit al 2002 amb el títol de Festa d'Interès Turístic Nacional. Els Escacs Vivents, dirigits des dels seus inicis per Rafael Andarias, està organitzat per la Comissió de Festes Mare de Déu de Loreto, actualment presidida per Vicent Gavilà.
El grup està integrat per una vintena de membres, sent més de quaranta els escolars, entre 6 i 14 anys, que participen cada any com a figurants. La durada aproximada és d'uns seixanta minuts i es fa amb la presència d'un narrador i de dos jugadors que llegeixen els moviments de la partida. Aquests jugadors són un escolar destacat del Club d'Escacs Xàbia, i un Convidat d'Honor que és una personalitat o una entitat de relleu.
Com a Convidats d'honor s'ha comptat amb figures del món de l'esport, la ciència i la cultura. Entre ells podem destacar: els tennistes Juan Carlos Ferrero i David Ferrer (Fill Predilecte de Xàbia), l'escaquista, Miguel Illescas, el periodista, Matías Prats, la judoca alacantina, Isabel Fernández, la diplomàtica de Xàbia, Consuelo Femenía, la pianista, també de la nostra vila, Marta Espinós, els premis Príncep d'Astúries l'astronauta, Pedro Duque (Fill Adoptiu de Xàbia), el paleoantropòleg, codirector d'Atapuerca, Juan Luis Arsuaga i el científic, Santiago Grisolía (Pte. del Consell Valencià de Cultura i impulsor dels premis Jaume I). També hi van ser l'escriptor, Javier Reverte i l'actor Álvaro de Luna.
Així mateix, hi han estat presents organitzacions de caràcter solidari o social com l'Associació Espanyola per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar (AEPAE), PayaSOSpital i Càritas, acudint destacats representants de les mateixes.
Una fita a destacar en el camí dels Escacs Vivents va ser quan el 2006 l'escriptora JK Rowling i la productora Warner Bros. ens van concedir l'autorització expressa per realitzar l'adaptació teatral de Harry Potter i la pedra filosofal, sent la primera vegada que es va portar a escena. (Aquest permís incloïa l'ús dels logos, la música i altres elements que apareixen a la pel·lícula).
Els Escacs Vivents han realitzat altres actuacions fora de Xàbia: Thiviers (França), Vitòria i Linares (aquesta en el marc del XXV aniversari del seu prestigiós torneig que va comptar l'assistència del llavors campió del món l'indi V. Anand).
Finalment, només cal indicar que des de la primera edició l'organització ha promogut la inclusivitat. Mai ha existit cap tipus de discriminació en la selecció dels xicotets actors i actrius: han procedit de totes les escoles de Xàbia, han pertangut a bona part de les nombroses de nacionalitats que conviuen a la nostra vila i han actuat escolars amb diversitat funcional, tant psíquica com a física (entre les diverses edicions en què han intervingut volem destacar la del 2018 en què va actuar una adolescent en cadira de rodes).
Per ampliar informació i veure galeria fotogràfica es pot consultar la seua pàgina web.
