En l'anterior article vaig fer un Cant èpic a la música; ho vaig fer sense donar explicacions sobre el significat de l'títol.
Les paraules cant i èpica tenen un sentit que vull dilucidar perquè s'entengui el sentit d'aquest article i algun altre que vull plasmar en aquest temps trist que suportem amb un sentit de confiança en que és el millor que podem fer per protegir-nos de virus, però que ens crea sensacions negatives.
La paraula cant és una paraula que porta alegria en el seu significat. A l'cantar solem estar contents, mentre que la tristesa mou a el plor. I es canta a l'amor, a la felicitat, a el benestar, a la festa, a la unió, als amics, etc., i no cal que el cant hagi d'anar unit a la música.
En el Diccionari de la RAE, (edició de 2001) es diu en l'accepció 7a que és exaltació d'alguna cosa o algú. I així ho concebem en aquests textos en què anem a exaltar a persones o fets.
Però l'altra paraula que completa el títol és el de 'Èpic'. També el Diccionari ens diu que entre altres coses és 'Grandiós o fora dels comú'. La unió dels dos significats ens indueix a considerar que anem a exaltar coses grandioses o fora del comú, si bé en els temps actuals les coses que anem a parlar no estan fora del comú, però les circumstàncies actuals ens han dut a que parlem de situacions en les que són un poc grandioses aquestes situacions i en aquesta ocasió anem a exaltar la figura dels pares.
He parlat amb dos músics i en els dos casos he quedat sorprès de el paper de les seues mares quan estaven iniciant-se en la música. En un cas, quan estudiava 3r de BUP i COU també estudiava al Conservatori d'Alacant i la seua mare a les 2:45 recollia a la noia i s'anaven a Alacant perquè ella poguera assistir a les classes aquesta vesprada, un dia a la setmana, i a l'matricular procurava que els horaris de les diferents matèries li permetessin donar en un dia totes les que necessitava ia les 9 del vespre, sortia de la classe i tornaven a Xàbia.
En l'altre cas anaven a Conservatori de València i es produïa el mateix relat i en aquest cas, les classes es donaven el divendres a la vesprada i dissabte al matí i els dos dies tenia lloc aquest viatge. Crec que l'esforç d'aquestes famílies (mare i pare) a més de l'econòmic, va van tindre el seu esperó quan hui la música és el centre de la seua vida, unint saber i afició, interessos i coneixements.
Aquestes postures no van ser úniques en aquests moments en què Xàbia no tenia Conservatori sinó que es repetia en moltes més famílies.
Però ara anem a aquest moment de l'confinament on l'estat d'alarma ha propiciat que els estudiants de totes les edats, no puguendesenvolupar el seu treball a les aules i ho hagen de fer a casa. En aquest cas, una nova tasca per als pares que a més no estan preparats per a ella així com els docents que s'estan reinventant per poder fer funcionar una «Escola a distància», Quan la seua formació i experiència és per a una «Escola presencial».
Però perquè la «Escola a distància» funcioni les famílies han de donar suport (motivant i reforçant els temps d'estudi i atenent els dubtes dels infants).
Els pares han d'ajudar els fills en les seues tasques escolars. Els fills, segons que edats, reben les tasques a realitzar, però són els pares els que han d'estar al seu costat per, si poden, resoldre'ls alguns dubtes. Saben els pares explicar i adaptar a la ment dels seus fills el que se'ls demana? Quan veig la utilització dels més alumnes més grandets de la Rajola, On hi ha els exercicis que a vegades han de fer a la mateixa Tablet, el pare o mare fica el cap per intentar veure el que se li demana a l'fill i com resoldre-ho.
Els dos mirant la xicoteta pantalla intentant dilucidar la resolució de el problema i de vegades la redacció de la mateixa és confusa i cal aclarir.
Els pares s'enfronten a un problema per al qual no estan preparats. Tampoc els van ensenyar a ser pares, però han arribat i ara han de formar-se en noves tasques que els aporten des de l'escola perquè els seus fills les facin, i sempre que tinguin internet.
Però tot no és això: Una vegada que l'alumne ha fet la feina l'han d'escanejar o fer una foto i enviar-los a professor. Nou entrebanc per fer això. Però és que a més hi ha treballs que no són en paper sinó d'acció. Una mare ha de prendre en vídeo a la seua filla per a una classe de dansa i segur que, si la primera vegada s'equivoca la filla a l'dansar, repetiran la presa fins que ixi bé i després a enviar el vídeo al professorat.
El professor d'Educació física manar fer un vídeo als alumnes de 5è de primària sobre exercicis físics i nova situació problemàtica per als pares. Quants pares disposen de mòbils que puguenfer vídeos? Una professora de música demanava als alumnes uns exercicis amb la flauta dolça. Calia fer el vídeo tocant la flauta ia l'hora de la tramesa les connexions de telefonia fallaven i el so de la flauta no sortia perfecte. Com podia valorar la professora aquest treball si desconeixia si la decisió era de l'alumne o de les interferències de so?
Les plataformes que s'han preparat per al treball de professors i alumnes "Estan constantment saturats i es bloquegen".
A tot aquest treball per al qual els pares no estan preparats, s'uneix el teletreball. A quina hora treballa l'alumne i pot demanar ajuda a el pare i aquest està en aquest moment connectat amb el teletreball? Si el pare i la mare estan connectats Quan poden ajudar els fills? Caldrà establir franges horàries de treball per a aquestes qüestions mateixa manera que s'han establert per a les sortides.
Moltes mares o pares comenten que «Casa seguix requerint una atenció presencial», Però que dins d'ella ara estan també el tele-treball i la tele-escola i atendre tot alhora és gairebé impossible, encara que tinguin un bon nivell cultural.
Pel escolar, la jornada se'ls fa molt llarga i en solitari. El problema és que quan et embussos en algun exercici abans preguntaves a l'company i seguies i ara pregunten als pares que potser no ho saben o al professor quan li presenten els dubtes, però la resposta és molt més lenta.
D'aquesta etapa de la pandèmia, la formació, no dic l'educació, dels membres de la futura societat de l'anomenada Nova Normalitat va estar molt tocada i no només per la deficiència dels aprenentatges sinó també pels problemes de la distància física que no social.
L'escolarització és obligatòria entre els 6 i els 16 anys. L'anar o no anar a l'escola no entrava en "Les llibertats constitucionals". Els alumnes van a estar sis mesos sense haver classes presencials que són insubstituïbles.
La modalitat a distància va a reduir l'èxit escolar futur. L'escola necessita recuperar el perdut i garantir en tot cas una educació en línia de qualitat adaptada no només als discents sinó també als pares.
Per tota la tasca dels pares en aquesta situació de confinament, necessiten aquest Cant èpic ja que la seua tasca és veritablement èpica i digna d'elogi i homenatge, en realitat és una Nova Tasca en la Nova Normalitat.
Gràcies pels pares que tots tenim.
'Visquen els pares i de més a més, Visquin els mestres i professors !!!
