L'al·legoria de la música pintada per Soler Blasco a l'entrada de l'edifici en el qual la Banda assaja és tot un cant a el poder de la música per vèncer els obstacles i caminar cap a la victòria.
Durant aquest confinament, la música ha estat una alternativa per alleujar l'estat d'ansietat i estrès que ens ha produït la pandèmia de la covid-19. I si els infermers, els metges i els empleats en els hospitals han estat objecte d'homenatges, cal retre nous homenatges als que han contribuït al fet que el temps es passi més ràpid o amb més entreteniment. I un d'aquests col·lectius són els músics i el seu art que serveix per trencar el silenci i donar riquesa a la vida.
Fa anys vaig escriure que si als Moros i Cristians li traiem la música, com podrien desfilar i deixar a el públic admirat del seu vestuari i caracteritzacions, elegància, força i bel·licositat, del seu ritme compassat i guerrer però dolça en els balls de les hurís que ixen als boatos? La festa deixava de ser festa. Si els Moros i Cristians necessiten de la música, en el confinament es fa imprescindible.
Però ara estem confinats a casa nostra i la majoria de les persones, sobretot les grans, en un estat de possible avorriment que en funció de com cada un es troba és diferent. Si conviuen amb fills o néts és una cosa però si estan sols la situació canvia. Es troba a faltar l'afecte dels propers. Necessitem els petons i les abraçades que han format part de les nostres vides i necessitem cobrir el llarg temps de l'confinament amb alternatives valuoses però no sense sentit, alternatives que mobilitzin la ment i no la ofusquen més, que generin alegria i no tristesa o impotència, que no adormen els sentits, sinó que els posin en situació d'alerta o de preparació per donar la eixida en el moment més idoni.
Doncs bé, quants heu vist en la música aquesta eixida i aquesta alternativa per pal·liar el confinament i la solitud i fins l'avorriment? Us diré que el dia que es va decretar l'estat d'alarma, en l'esmorzar, la meua dona i jo, ho amenitzem amb el "Cor dels esclaus jueus", Va, pensiero, sul'ali dorate ( "Vola, pensament, en ales daurades"), de l’òpera Nabucco de Verdi. Va ser per a mi un toc d'alerta per dir-me que aquest estat d'alarma i el confinament consegüent podia i havia de ser aprofitat de molt diferents formes, però aprofitat.
Que calia avivar el pensament i no deixar-ho adormit, fer que volés a les ales de la imaginació. I això suposa activar-lo.
Les persones han buscat en els mitjans de comunicació la eixida a aquesta situació. La televisió ha estat una vàlvula d'escapament per a la situació d'angoixa que es va generar. Però junt a la televisió han estat la lectura i la música. Quan he preguntat sobretot a persones de risc que han d'estar confinades a casa, com ocupen el temps de confinament em diuen que cultivant aficions, llegint i escoltant música o veient televisió: pel·lícules, sèries o programes d'entreteniment, documentals i de temes de actualitat. Però sempre ix la música com un dels refugis a la pandèmia. Tinc amics que tenen dificultats en la vista i quan els pregunto, com passen el temps, em diuen que escoltant música en múltiples ocasions, ja que la falta de visió és primordial per buscar en el sentit el seu refugi.
Hui el nostre cant èpic és per a la música. La música a Xàbia ha trobat el seu lloc en aquest moment i han estat els músics que han sortit als balcons per il·lusionar al carrer ia la població amb la marxa mora de Paquito el Chocolatero o el Pasdoble a Xàbia de el Mestre Salvador Salvà Sapena entre moltes i de vegades un altaveu llança el 'Resistiré'.
La música necessita uns requisits encara que només un sentit per gaudir-la, el de l'oïda. Però l'escolta necessita d'el cor i dels sentiments, de les emocions i de la sensibilitat, de la tranquil·litat i de l'assossec, de el silenci per poder sentir amb delit la música sola, amb les seues vibracions i el seu ritme perquè arribi a l'ànima. La música és per a l'esperit i cada música té el seu moment. Hi ha músiques per relaxar-se, músiques per estimar, músiques per ballar, músiques per a la guerra i músiques per la pau ... i totes les músiques requereixen d'un estat apropiat i personal per a escoltar-la.
No és el mateix escoltar una melodia quan estàs enfadat que quan estàs alegre, quan acabes de van tindre un disgust que quan gaudeixes d'una posta de sol ....
Però la música necessita dels músics. I hi ha el valuós regal que hi ha a Xàbia amb la banda i amb els seus músics, així com amb els seus múltiples grups musicals, dels quals els Bradmis són un símbol per a Xàbia. Si no hi ha música, caldria inventar-la. La música està present en les nostres vides en aquesta nova etapa servint-nos per eixir de la tancada almenys malparats i sense els possibles traumes i síndromes que ens assetgen.
Quan la societat progressa, també ho fa la música. I a Xàbia es nota l'esforç de moltes famílies que han creat per si mateixes xicotets conjunts amb els seus membres i és que la nostra cultura necessitava d'aquest art. La música necessita de certa disciplina i aprenentatge per aconseguir la seua perfecció. I amb el cultiu de la música l'home i la dona assoleixen valors que d'altra manera no aconseguirien.
Per això els nostres ancestres van possibilitar la seua exercitació inculcant als membres joves la pràctica de la música i facilitant mitjans per aconseguir-ho. Quants músics hi ha que són músics causa de l'esforç dels seus pares o l'haver tingut la possibilitat d'aprendre l'art i la tècnica musical? Hui Xàbia té Conservatori, però quan no ho havia l'esforç era molt més gran.
Llarga música en directe !!!
Joan Bta. Codina Bas
Preciós article i panegíric de la música! Gràcies!