En aquesta ocasió, dediquem el nostre espai "Carrer a carrer" a conèixer a un gran personatge que acaba de deixar-nos: l'arquitecte i pintor Manuel Jorge Fernández, mort el passat diumenge 24 de maig a casa de Xàbia, Després d'una operació de maluc.
La seua vida i la seua inspiració
Manuel Jorge neix a Chantada (Lugo) el 1929. De família humil, els seus pares el van animar a formar-se i va estudiar Arquitectura a Madrid. El 1959 va obvan tindre el títol d'Arquitecte Superior i el 1965 el de Doctor Arquitecte.
El 1960 viu i pinta a Menorca. El 1961 exposa a la Galeria Biosca de Madrid, a la Galeria Syra de Barcelona i participa en una col·lectiva a la Sala d'Art de l'Hostal dels Reis Catòlics de Santiago de Compostel·la. Durant aquest any es trasllada a Cadaqués (Girona), on coneix a la pintora finlandesa Christina Snellman, qui aviat es convertiria en la seua esposa. Viuen un temps a Chantada ia partir de 1963, Manuel Jorge i Christina s'instal·len a Xàbia, On erigeix els seus primers projectes arquitectònics i combina des de llavors les seues dues passions: l'arquitectura i la pintura.
El 1975 es traslladen a París, on pinten a la Cité Internationale des Arts, fundada en els anys cinquanta segons una idea de l'reconegut artista plàstic Eero Snellman, el pare de Christina. Alternen més tard la seua vida a Xàbia amb viatges per tot el món.
Manuel Jorge ha projectat al llarg de la seua vida més de cent habitatges, Moltes d'elles unifamiliars i principalment a la comarca de la Marina Alta, però també a València, Madrid i fins i tot a l'Aràbia Saudita.
En la recollida del "Premi d'Honor Vila de Pedreguer a l'Mèrit Arquitectònic i Urbanístic" el 2011, va declarar: "En els últims anys l'arquitectura que es realitza està descontextualitzada de l'entorn en què es dissenya". Una globalització que, segons la seua opinió, perjudicava l'originalitat i restava creativitat als arquitectes. Ell va apostar pel disseny de construccions que s'adaptessin a el paisatge en el qual es construeixen, assegurant que "Els arbres i altres elements de la natura s'han de van tindre en compte quan un arquitecte es planteja el disseny d'un habitatge". Els materials amb què construïa Manuel Jorge eren sempre autòctons, i utilitzava a més recursos i savieses tradicionals per a la realització dels seus projectes.
La seua labor arquitectònica va ser reconeguda també pel poble de Xàbia, que li dedica un carrer a 2009, En la qual es troba el conjunt realitzat per ell de les Cases de Fidias.
-
Carrer de Manuel Jorge
-
Senyal del Carrer de Manuel Jorge situada a la zona de Cala Blanca-Toscamar
La seua pintura
A el principi destaquen les seues pintures negres, D'acord amb la plujosa Galícia, i amb l'esperit de Francisco de Goya, Gutiérrez Solana i Vázquez Díaz. A partir de 1961, ja amb Cristina Snellman, apareixen les pintures de Cadaqués, amb color, i s'oblida per un temps de la línia.
Posteriorment, cap a 1998, pintura i arquitectura deixen de fluir en paral·lel per ser la mateixa cosa. Entra l'espai en la pintura i el color en els edificis. La línia gairebé sempre va ser una constant, però ara el joc de perspectives, volum i color es simplifiquen i la massa de color es fa reina: l'espai habita en el quadre, el color, la llum i les seues ombres envaeixen la seua arquitectura i té lloc la fusió de les dues disciplines. Els seus nous projectes arquitectònics intercanvien naturalment formes i conceptes amb la seua pintura, accentuant-se la idea de zones de llum inesperada per mitjà de vidrieres i claraboies que sorgeixen en racons, voltes d'escala o sortints a la façana.
A partir de 2003 exposa en tres ocasions la seua obra gràfica a IB Isabel Bilbao Galeria d'Art, i mostra les seues obres originals successivament en dues exposicions a les sales municipals de Xàbia (2009 i 2015); al Centre de l'Carme de València (2010); en una gran retrospectiva al Museu Provincial de Lugo i a el temps a la seua ciutat natal Chantada (2016); i l'última, de nou a Chantada, el 2018.
El corpus de la seua col·lecció consta de més de 2000 obres entre les que s'inclouen esbossos, dibuixos, pintures, dissenys industrials i diverses sèries d'obra gràfica. En els seus arxius figuren esbossos, plànols i fotografies de tota l'obra arquitectònica realitzada en la seua vida. La seua obra es conserva ara a Chantada. La Fundació Manuel Jorge va desaparèixer el 2019 i el seu fons de serigrafies es lliura a la Vila de Xàbia.
Si t'agrada saber per què els carrers de Xàbia porten els noms de certs personatges, a continuació tens tots els articles publicats:
