L'edició d'el llibre que amb el títol de El temps de la renda estic preparant i que he previst estigui distribuït entre els amics que m'han facilitat informacions a l'respecte d'aquell moment i alguns 'cercles pròxims' (parauleta que s'ha posat de moda amb motiu de la pandèmia del 2020) que m'ho han demanat, porta algunes il·lustracions inèdites de sis autors, explicant una meua.
Tals il·lustracions són del meu oncle Pere Bas Codina, amb un oli de 1939; el seu fill i del meu cosí Manuel Bas Carbonell qui en una etapa de la seua extensa i dilatada biografia va pintar alguns olis en què mostra diversos paisatges de Xàbia; de la meua amiga de 94 anys, Rosa Cortell Vallès, que va fer donació de part important de la seua obra pictòrica a Càritas de la parròquia de Sant Bertomeu de Xàbia perquè poguera obvan tindre alguns beneficis per les seues atencions i també va lliurar a l' Ajunt de Xàbia algun quadre per a la col·lecció pictòrica de la Corporació municipal; de
una aquarel·la del meu fill Juan Bta. Codina Torres i un monotip realitzat per mi, en aquest cas il·lustrant l'olivera mil·lenària.
Però vull destacar, sobre manera, les aquarel·les d'Antonio Bas Blasco que per deferència de la seua germana Rosario Bas, he inclòs entre les il·lustracions de l' temps de la renda. I cal destacar a aquest pintor ja que figura en el Diccionari de Pintors Alacantins i en el Diccionari d'Artistes Valencians de segle XX de Francisco Agramunt Lacruz però amb dues dades errònies (primer cognom i any de naixement) que porta a confusió, per la qual que considero que és de justícia esmenar aquest oblit.
Va néixer a Xàbia el 1937. El seu amic Enrique Bas Espinós deia que el seu pare li deixava que freqüentés l'estudi de Soler Blasco encoratjant d'aquesta manera la seua vocació d'artista i pintor. El 1956, l'Ajunt de Xàbia li va concedir una beca per a l'Escola de Belles Arts d'Alacant, el 1959 va ampliar estudis a Barcelona; va passar per l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i va concloure els estudis a la Facultat Complutense de Madrid. I va ser Soler Blasco qui ens dóna una opinió encertada, ja que també és pintor, de la seua obra i de les seues inicis: Ens diu que "És un pintor de vocació que des del seu principi es va imposar el sacrificat aprenentatge de l'art en els centres oficials de les grans ciutats, de manera que molt jove va haver de allunyar-se dels seus" i el seu pas pels centres oficials li va donar un gran domini de la tècnica i el dibuix.
Soler Blasco fa una interpretació de la seua obra gairebé psicològica quan diu: "Curiosament els seus quadres mostren un món panteista en què flota com un malson, un rerefons d'angoixa i de soledat que intenta aferrar-se a les formes, concretant-amb dinàmic perfil perquè no se li escapin, i formant amb tot això el seu propi món interior . I així és com al seu impressionisme d'origen superposa un latent expressionisme inquisidor de rebusques que intenta parlar-nos de colors de fort impacte, contrastats amb meravellosos grisos, d'arbres màgics i mars utòpics, i sobretot d'aquelles inefables escenes de la 'escalada de l'RAIM ',' els canyissos 'i les vaquetes, la qual cosa perviu en el fons de la seua consciència. "
El 1977 la ressenya que es va realitzar de la seua exposició a la Galeria d'Art Tronchoni de València es destacava el seu enquadrament en la "Línia postimpressionista seguint els passos de pintors com Francisco Lozano, de qui va ser alumne, Genaro Lahuerta i el castellonenc Porcar, pintura clàssica, en la qual expressa la veritat de la color, sense influències polítics, desenvolupant la seua veritat plàstica tècnicament, sense embuts ni mediocritats ; la seua veritat és l'expressió de la construcció del seu ofici: pintar. "
El pintor que va morir enmig d'una circumstància dolorosa després de patir el seu habitatge un incendi (l'any que el 16 d'agost es complirà el 20 aniversari de la seua mort) manté viva la seua imatge i el seu record en la seua família i amics.
Com era Antonio Bas? Hi ha un paràgraf d'Enrique Bas que ens diu: "Una vida que semblava no feta per aquest món, despresa i bellament ingènua, es diluïa en un inesperat desenllaç". La seua neboda Rossana ens afegeix alguns trets de la seua figura i completa la visió que tenim de l'pintor: "Jo destacaria la seua integritat moral, la seua enterreza; el que sempre es mantinguera digne, encara que tot això li costés car en moltes ocasions en termes de prestigi i de reconeixement ... Va ser un idealista, perseguint -i logrando- seu somni de ser pintor des que era molt xicotet, quan omplia les parets de casa amb els seus dibuixos. Tenia un veritable tarannà d'artista. Una vegada li vaig preguntar si es penedia de el camí que havia triat i amb aquesta rotunditat amb la qual parlava de vegades, em va mirar fixament i em va dir: mai! ".
Crec que a més de l'homenatge que Xàbia li va tributar després de la seua mort, de què no queda memòria tot just, es podria completar-lo amb algun reconeixement de què quedés constància en la història de la vila. La recuperació de la seua memòria així ho requereix, així com un estudi des del punt de vista pictòric de la seua obra, per al qual no em considero expert.
