El saxofonista de Conservatori Professional de Xàbia i guanyador de el Concurs Intercentres 2019, Adam Martí García, oferirà un concert a l'Auditori de Teulada-Moraira aquest diumenge 23 de febrer a les 12 hores. Martí ho farà com a solista en la Trobada d'Orquestres.
Aquesta actuació, que se celebra des de fa sis anys, reuneix els alumnes dels diferents conservatoris per oferir conjunt un concert sota la direcció, per segon any consecutiu, de Miguel Romea, director titular de l'Orquestra Simfònica Verum de Castella la Manxa.
Aquesta trobada no només té com a objectiu el promoure la música orquestral entre el joves de la Marina, sinó que també impulsa els solistes guanyadors de el Concurs Intercentres com és el cas aquest any de l'saxofonista i estudiant de Conservatori Professional de Xàbia.
Adam Martí estudia amb el professor Carmelo Fresneda, titular de l'especialitat de saxòfon al Conservatori professional de la ciutat de la Marina Alta. A més combina els seus estudis musicals amb segon de batxillerat científic a l'IES Pedreguer.
Martí va començar quan tenia cinc anys el seu viatge pel món de la música i amb el saxo quan era molt xicotet també. Ara ja fa nou anys que estudia al Conservatori de Xàbia i diumenge que ve mostrarà tot el seu potencial.
Adam Martí, que reconeix que el fet de començar a tocar la saxòfon va ser un fet circumstancial, considera que mai li ha importat invertir hores al seu instrument, encara que això signifiqui dormir menys hores després. Martí reconeix que "Hi ha certs moments en què tocar ha estat una necessitat vital, i mai, ho ha viscut com una imposició". Com diu, "Es tracta simplement de ser conseqüent amb el que t'agrada i acceptar el que suposa dedicar temps a una cosa i no a una altra", Potser és la qüestió més important, i això malgrat estar fent segon de batxillerat.
"És reconfortant veure que altra gent ha apreciat l'esforç empleat"
Us deixem una entrevista a aquest jove músic que li han fet des del Conservatori en què expressa la seua passió per la música i la seua dedicació.
-Adam, parla'ns dels teus orígens, on vas néixer i on vas començar la teua carrera.
És una bona pregunta. Al principi contestaria que sóc de Beniarbeig, però quan els estudis i la música fan que passis tant de temps en altres coses i que alhora passes tant de temps amb la gent d'aquests llocs, és difícil respondre. Sí em baso en el naixement, sí, sóc de Beniarbeig, però estudi a Pedreguer. No obstant els estudis musicals els curs a Xàbia ia la banda toco a Benidoleig. Però és més: els dies que vaig a Xàbia no ho faig des de Beniarbeig, sinó des de la Xara perquè és el meu avi qui fa el sacrifici de portar-me perquè pugui realitzar els meus estudis musicals ia qui estic molt agraït.
-És un orgull per al Conservatori de Xàbia poder van tindre un estudiant com tu que en aquesta ocasió i després d'haver guanyat el Concurs Intercentres tindràs el privilegi de tocar davant d'una orquestra simfònica. Podries parlar-nos de com vas viure les fases de el Concurs Intercentres?
Com saps, hi ha dues fases. La primera és entre els alumnes dels propis conservatoris i la segona és el resultat d'haver guanyat aquesta primera selecció i competeixes contra els guanyadors dels altres quatre centres (Dénia, Teulada-Moraira, Benidorm i Altea). La primera fase la vaig viure malament mentre que la segona va ser totalment diferent.
El dia de la fase al centre no em vaig quedar amb una sensació, diguem, satisfactòria tot i van tindre en compte
l'esforç que havia fet abans. Tot i això, aquesta experiència em va servir per a la segona fase. De fet, recordo que estava molt tranquil i intentava no perdre la concentració.
D'aquesta manera vaig aconseguir, en primer lloc, fer una molt bona interpretació, i en segon lloc i no menys important, gaudir de la interpretació dels companys d'altres conservatoris. Tot i el caràcter comxicotetiu evident d'un concurs, en la meua vida sempre he intentat plantejar-ho com si fos una trobada més amb la música i amb l'experiència de tocar i d'escoltar altres.
Alhora, aquest concurs és una oportunitat de poder treballar amb gent magnífica més enllà de la que ja tens present en la teua vida en el dia a dia, com és el cas de Jesús Gómez, amb qui vaig van tindre l'oportunitat d'assajar i treballar la obra, junt amb el meu professor Carmel, que ha guiat el meu aprenentatge en tots aquests anys. Per això, aquest concurs i també les activitats que el nostre conservatori organitza, ens dóna l'oportunitat de gaudir dalt l'escenari, així com de eixir fora de el centre. Perquè això és, al menys a nivell professional i al meu entendre, una de les coses més enriquidores que et poden passar.
-Adam, pujar a l'escenari és sempre un acte a el menys de respecte i alhora apassionant, Què sents quan puges a l'escenari, en aquest cas, per concursar?
Hores abans de pujar, estic tranquil. Com he dit, penso que és el millor estat de partida per posteriorment poder fer les coses bé i gaudir. En el moment que pujo i abans de començar, els nervis apareixen. Però tal com han vingut, la majoria de les vegades s'esfumen. En aquestes actuacions que prepares tant i en què inverteixes una quantitat significativa d'hores a la fin no tinc res pel qual estar nerviós. Es tracta de pujar a l'escenari i fer música. Sí, potser totes les obres tenen aquest passatge en concret on necessites que els teus dits estiguin més desperts que mai o aquell altre on no pots permetre que els nervis influencien en la teua columna d'aire i en la forma de respirar, però des d'un punt de vista general això és trivial.
-Què vas sentir quan vas saber que havies guanyat la final?
És difícil descriure-ho. Em vaig posar molt content, però principalment per les implicacions que tenia guanyar. Alhora va ser reconfortant per a mi veure com, a més del reconeixement que tu mateix li pots donar al teu treball i esforç, hi havia hagut més gent que també havia estat capaç d'apreciar-, cosa que penso que sempre ens fa feliços.
-Com estàs preparant aquest concert? Quina obra interpretaràs?
Intent preparar-lo de la forma més acurada possible, cada detall de la interpretació compte i per buscar la màxima correcció en la interpretació, el que m'agrada és sentir-me satisfet i acostar-me a el públic.
Finalment, l'obra a interpretar serà la Xicoteta Czarda de Pedro Iturralde. Tot i que l'arranjament per a l'orquestra i saxòfon solista és una versió del seu germà, Javier Iturralde, la qual m'han pogut proporcionar, cosa de la qual estic molt agraït.
-Una de les grans motivacions i il·lusions per als joves intèrprets és l'al·licient de poder tocar amb una orquestra simfònica darrere de ti.¿Qué suposa per a tu tocar amb una orquestra simfònica en un auditori com el de Teulada-Moraira?
Suposa una gran oportunitat. No tots els músics la tenen. No sé si podré repetir alguna vegada més, i en cas afirmatiu quan seriosa. A més, és una cosa que no he fet mai. Per això em desperta curiositat i, alhora, il·lusió. D'altra banda, tocar sota la batuta de Miguel Romea és fantàstic. De fet, penso que tota oportunitat de beure de les fonts que es presenten en el teu camí a més d'aquelles que sempre tens presents és un fet molt enriquidor. Per això espero aprendre molt amb aquesta experiència.
-Finalment, podries dir-nos quin és el teu saxofonista favorit?
Pot sonar estrany, però no tinc. Intento agafar diferents aspectes de cada un. Per exemple, i referint-me
en el món clàssic, Nikita Zimin m'impressiona molt tècnicament. Jean-Denis Michat i el seu saxòfon soprano també són capaços de posar-me els pèls de punta. També hi ha algunes interpretacions d'altres com Bornkamp o Diricq que hi ha temporades en què és impossible quitártelas del cap.
En el món de l'jazz, amb el qual no estic tan familiaritzat, al be-bop i hard-bop citària a Charlie Parker i John Coltrane. Després, en altres estils com el smooth jazz, destacaria a Dave Koz, Eric Marienthal i Gerald Albright. I ja combinant diferents estils, a altres saxofonistes com Dereck Brown, Pedro Saxo o Leo P, també m'agraden.
** Aquesta entrevista estava editada en valencià pel que pot haver alguna expressió errònia.
