He llegit amb màxima atenció la entrevista a l'Dr. Andarias a Jávea.com (Xàbia.com de 06 maig 2020). M'ha impactat bastant quan diu, després de 23 dies a l'UCI: "Tinc la por de tornar a contagiar". A més, explica la seua debilitat física i muscular, i que està aprenent a caminar. I insisteix: "Que la gent no confiï i seguiu les precaucions, perquè fins que arribi la vacuna hem de persistir en les mesures de seguretat, d'higiene i de preocupació".
Informa que el Covid-19 ha canviat la vida de tots. I acaba l'entrevista, assenyalant: "He notat la calor i suport de la vila de Xàbia, a més dels meus familiars i amics. He vist una Xàbia que desconeixia, un Xàbia solidària ".
Amic Rafael, des de Múrcia en la distància, desitjo comunicar-te que he viscut amb inquietud la terrible situació que has passat i, encara que no siga de Xàbia, sí sóc un enamorat de la meua estimada Xàbia i de la seua gent. Vull portar a col·lació lasa paraules que va entrecreuar un metge amic amb un pacient de coronavirus. Em refereix aquest metge un dels casos amb què s'ha d'enfrontar diàriament.
I m'indica: a un dels malalts que atenc: "Li acarono la cara i li dic: Tranquil, vols dir-me alguna cosa abans de dormir? M'acosto a ell i li comunique que anem a posar-li un tub perquè l'ajudi a respirar millor, que ho vaig a sedar i que no es va a assabentar de res, que no li va a fer mal ".
El meu amic és metge internista i em comunica que, aquesta és una de les entregues que ha començat a escriure, i en la qual explica com està vivint professional i personalment una pandèmia que l'ha situat a primera línia de batalla, ja que treballa a la UCI, la unitat on s'atenen els casos més greus de l'coronavirus. M'explica amb llàgrimes als ulls, com s'emocionen els malalts quan perceben aquestes paraules d'ànim i afecte que els vam mostrar en aquests angoixants moments que l'asfíxia els impedeix fins articular paraula, però el seu rostre somrient és la prova més fefaent que "Una carícia també cura".
Penso que una cosa semblant et dirien a tu els teus companys i altres sanitaris. L'emoció que he sentit per la teua curació ha despertat en el meu cor oferir-el millor que portem dins -Carinyo i amistat- per procurar animar-te i buscar la manera de regalar-te un poc de felicitat ara que, estic segur que et fa molta falta.
L'alegria, el somriure i el plaer estan servits. Amb la teua tasca ingent dirigint els Escacs Vivents cada any, en pro de fomentar els béns culturals que han de ser el "Alma mater" de la nostra existència, i un llegat que hem d'estar disposats a deixar a les futures generacions perquè els xiquets creixin en l'amor a la cultura ia la saviesa. Així seran bons ciutadans. Ja ho va dir Pitàgores: "Eduqueu als xiquets i no serà necessari castigar els homes".
I com gairebé sempre es parla de qualsevol característica de les persones una vegada que han mort, en aquesta ocasió he preferit fer-ho en vida.
Així que, molt ànim Dr. Andarias. Xàbia et necessita com a metge i com a amic, i els Escacs Vivents de les Festes de la Mare de Déu de Loreto.
Una abraçada, encara que siga virtual.
Múrcia-Xàbia 10 maig 2020.
Joan Legaz Palomares.
