Aquesta és una crida a tot el personal no docent de la Conselleria d'Educació des de la indignació i la vergonya que suposa que ens diguin MENTIDOS tots aquells que sí que ho són (com ha aparegut a la premsa). Em consta que la meua AMPA s'ha comunicat diverses vegades i des de fa molt més d'un any, amb l'SPE, amb la Inspectora d'Educació, amb els Serveis Territorials d'Educació i fins i tot s'ha reunit personalment amb el Director Territorial d'Educació D. Jaume Fullana.
S'han mantingut converses telefòniques, intercanvi de correus electrònics, reunions, s'han recollit firmes i s'han quedat correctament presentades... Sempre hem obtingut com a resposta “espera”, “no” o simplement el silenci. Tot i això, tenen el valor de dir que la nostra reclamació, la nostra petició és mentida? Així les coses, em queda poc per creure d'aquest govern “progressista” que no ajuda el qui ho necessita.
En aquests moments em considero una ciutadana que ha patit els silencis de l'administració, l'almoina puntual amb aspecte de tapa boques, perquè sí i perquè no sense fonamentació. Sóc una ciutadana sensibilitzada amb el malestar i la necessitat que pateix un grup de xiquets i xiquetes de la meua escola.
És difícil concentrar en unes poques línies la situació que estan vivint a la meua escola, tant els alumnes amb NNEE com les seues famílies. Les deficiències en la seua atenció van des d'un diagnòstic tardà o inexistent, per això considero necessari l'ampliació de l'horari de l'orientadora escolar; atenció insuficient pels especialistes d'AL i PT pel fet que el nombre d'hores designades a l'atenció d'aquests alumnes va molt per sota de les necessitats reals; manca de recursos humans per desenvolupar adaptacions curriculars per a AACC; insuficiència en el recurs d'educadora, ja que només en tenim una al centre, quan la necessitat ens diu que haurien de ser, almenys, dues.
Ja fa un temps que es va apostar per la inclusió dels alumnes amb NNEE. La veritat és que en aquests inicis sí que es complia amb aquesta idea, ja que els RRHH de què disposava la meua escola eren absolutament suficients per aconseguir-ho. Ara no és així, ara comptem amb els mateixos recursos per a moltíssims més xiquets i xiquetes amb diagnòstic i molts altres pendents d'aquest. No es pot assolir la inclusió quan has d'agrupar diversos alumnes de diferents edats per reunir-los a l'aula de PT o AL i que puguenvan tindre la seua sessió (més aviat part, ja que han de compartir l'especialista), cosa que implica apartar-los de la classe i de
els seus companys, i pel seu lloc de la somiada inclusió.
No reclamo res a la meua escola, perquè sé que ells senten aquestes injustícies tant com jo, perquè sé que estan lluitant per l'atenció i la felicitat dels alumnes tant com jo. No reclamo res a la meua escola, perquè som una gran família i el que afecta un, afecta tothom. Veig els mestres multiplicar-se per poder atendre tothom qui ho necessita; els veig formar-se i formar-se constantment per aconseguir que els alumnes tinguin una educació feliç i de qualitat.
I em pregunto, ¿sabran aquests de Conselleria què passa amb aquests xiquets i xiquetes? Comprendran les vostres necessitats? Potser sí que ho saben, però crec que no els afecta en absolut, que no ho senten. Al pati de la meua escola pots veure xiquets aparentment “normals”, xiquets que no necessiten res. Com se sol dir “la processó va per dins”.
Ells tenen una percepció de la realitat diferent de la nostra, a la dels que ens considerem “normals”. La seua sensibilitat està a un altre nivell, la comunicació no sempre és de la manera pautada per la societat, la valoració de les coses justes i injustes també és diferent de com ho valoren els “normals”. Què hi ha d'aquell que tartamudeja o el que no pronuncia bé alguna lletra? Què hi ha d'aquell que es troba barreres per tot arreu i té una mobilitat reduïda? O del que no veu bé i pot ensopegar? I com aquests exemples, en podria posar molts més. Per què parlem de “normals” i “diferents”? Potser ningú no s'ha parat a pensar que des del punt de vista de les persones amb NNEE els “diferents” som nosaltres, els “normals”? Així com està muntat, tot això no puc creure en una igualtat ja que tots som diferents, som únics i l'únic punt en comú hauria de ser el respecte.
Des d'aquí convido qualsevol que vulgui conèixer la nostra realitat que vinga a la meua escola, que ho conegui. No importa el dia, no cal una cita.
Per tot això demano a la Conselleria d'Educació, a la Conselleria d'Igualtat, al Síndic de Greuges ia qualsevol força política, que ens ajudin a aconseguir tots aquests mitjans humans i materials que necessiten els alumnes amb NNEE del meu col·legi.
atentament,
Una mare del CEIP Trenc d'Alba de Xàbia
