Jávea.com | Xàbia.com
Cercador

70 anys de secrets: la increïble història darrere del bar més emblemàtic de Xàbia

11 de gener de 2025 - 06: 59

Un dels establiments xabieros més emblemàtics, compleix aquest any 2025, el seu 70è aniversari. Per parlar-nos de la seua història ens asseiem amb Vicente Segarra Gavilá, el seu propietari, que narra amb tot luxe de detalls, la Xàbia que va ser, la que se n'ha anat i només roman ja a la nostra memòria.

Escoltar-lo dins de l'establiment que regenta des de fa gairebé 50 anys és un autèntic plaer i un privilegi. L'aroma del millor cafè de la nostra ciutat s'uneix al pa a la planxa que conforma l'entrepà tradicional d'aquest bar de tota la vida, dels de sempre, i que forma part del cor de l'única zona del nucli històric que es resisteix a deixar de ser poble, la Placeta del Convent.

Els orígens del Bar La Cova els trobem al Carrer Llotgeta, on el matrimoni compost per Vicente Segarra Pérez i Francisca Gavilá Ortolá -pares de Vicente-, van fundar als anys 50 del segle passat, una botiga de comestibles que immediatament va desembocar en bar , estant a la barra Vicente ia la planxa, Francisca. El 1955, la parella decideix traslladar la taverna a Duanes del Mar, que en aquelles dates, era el punt neuràlgic del turisme xabier en la seua època més daurada.

Els clients van batejar immediatament tant el local com l'amo. Antigament els bars no tenien nom, solia usar-se el patronímic, sobrenom o cognom del propietari corresponent. El negoci de Vicente i Francisca ocupava un antic magatzem de panses -d'aquelles antigues empreses insignes de Xàbia- i tenia una porta de singular arquitectura que obria pas al recinte cap avall. Els parroquians van començar a dir: això pareix una cova, i amb cova es va quedar. Soler Blasco -client habitual- va dissenyar i pintar el rètol que va quedar plasmat a la façana d'aquest bar que ocupava la plaça de l'Almirall Bastarreche. Casualment, Vicente Segarra Pérez tenia una notable semblança al personatge que donava nom a aquesta plaça, el padrí polític de Xàbia que seguia fent gestions per a la construcció del port. I així va ser com se li va començar a conèixer Vicente, com 'El Almirant'.

El Bar La Cova tenia un petit pati amb una olivera i un vàter dels de l'època. El pintor André Lambert formava part de l'elenc d'assidus a l'hora de l'aperitiu. Vicente sempre li despatxava un vi de Màlaga que comprava expressament per a l'artista que prenia religiosament, al costat d'alguna tapeta deliciosa dels grans calders mítics com les faves, sang amb ceba i els avellanencs. La Cova començava a servir al migdia i tancava a l'hora de dinar, per tornar a obrir les portes per al cafè, fins a la nit. Els caps de setmana baixaven els xabieros del poble, ja que un dels costums era passejar fins a la zona de Duanes del Mar.

Al port va romandre el Bar La Cova fins al 1967, moment en què es va obrir aquesta cantina al final de l'antic Carrer de la Reina Regent, a la punta de llança de la Placeta, fins hui, ja que el local de Duanes havia estat adquirit per una empresa per iniciar noves construccions. Adaptant-se a un altre tipus de clientela i ajustant-se a les necessitats del consumidor del poble, a les cinc del matí ja es posaven en marxa. A aquella hora anaven arribant els senyors grans que vivien al casc antic i que portaven desperts des de feia hores, ja que els ritus del camp, seguien intactes. Més tard arribaven els jornalers, capatassos, contractistes i gent a la recerca de mà d'obra per a treballs puntuals, lloguers de pales, maquinàries, furgonetes o camionetes, convertint el Bar La Cova al lloc de trobada cada dia per a aquestes gestions.

Es recollien al recinte paquets d'Ubesa i de Venturo, per exemple, afegint així un altre servei públic. A l'estiu els fluxos de gent de divendres a diumenge amb els passatgers dels autocars, també marcaven la diferència.

A Pasqua, estiu i alguns caps de setmana, tornaven turistes, estiuejants, gent del servei domèstic o estudiants que arribaven a l'autobús de Venturo i prenien el primer cafè o cervesa al Bar La Cova esperant a ser rebuts pels seus familiars i amics.

A l'hora del cafè a dos quarts de tres i mitja, els diumenges, quan jugava el Club Esporteu Xàbia al vell camp de futbol del Vicente Tena, el públic es congregava tradicionalment abans del partit.

El 1978, després del servei militar i coincidint amb la jubilació del seu pare, pren el relleu el fill. Vicente Segarra Gavilá ja havia ajudat els seus pares amb el negoci compaginant-lo amb l'institut, ja que a les cinc també era a la barra familiar despatxant els primers cafès i mítics licors. Francisca va deixar el bar el 1985 guanyant-se el seu merescut descans.

Al Bar La Cova es van celebrar partides de cartes, sent el famós Cau amb els seus tornejos cèlebres, el rei de tots els jocs d'atzar al local. A les sis de la vesprada, arribaven a formar-se tres fileres de clients dempeus darrere la barra.

Hui, el Bar La Cova, és un lloc de parada obligatòria per a turistes que alternen amb la clientela de tota la vida, els que encara tenen la seua taula, cadira o el seu lloc a la barra. Xàbia ha canviat però Vicente seguix cuidant la cova amb la complicitat del seu equip format per Sonia, Vicent i Andreina. La barra imprimeix caràcter.

José Font Caballero

Deixa un comentari
  1. Consol Espinos diu:

    Enhorabona vicent m'agradat molt reviure l'història de la Cova, recordeu la Cova del port i les bones estones que passavem allà a la meua joventut. I recore bé a tu pare i la teua mare. Una abrasada.

  2. Juan Antonio diu:

    Quina maravella prendre el cafè matiner a la Cova. Enhorabona, Vicente.


28.803
2.085
9.411
1.100